miércoles, 26 de febrero de 2014

Hablemos de Baloncesto ...

Hace tiempo que me apetece hablar un poquillo de básquet, lo cual se antoja complicado en este blog, pues como buenos culerdos oportunistas que sois, aquí solo se habla de los deportes que le van bien al Barça… así nos luce el pelo, que nos estamos tragando día si día también encuestas y lloriqueos varios sobre la independencia.
Así, aprovechando que tengo noche lorito y hemos llegado al ecuador del TOP-16 en Euroliga, analizaremos de donde venimos y a donde vamos.

Hasta la fecha, la temporada esta siendo una sacada de chorra importante del Real Madrid… 41 partidos ganados por uno solo perdido, con Supercopa y Copa del Rey ganadas al Barca, esta última como más duele, en el último segundo. Juego espectacular y la admiración del mundo mundial.


De lo que queda:

Por un lado la liga ACB, con todo el pescado vendido. Las 3 primeras plazas definidas salvo debacle improbable, el primero será el Madrid, seguido de Valencia y el Barca tercero.
Con los playoffs definidos, la única emoción es saber quien será el subcampeón. Sí, culerdos, la ACB será del Madrid; con el factor cancha a favor, nadie tiene el nivel de disputarle una ronda a 5 partidos. Además, por su lado el Madrid se encontrará con morralla, por lo que tendrá un camino relajado y plácido, llegando descansados.

Por el contrario, la otra semifinal será un culo de cuidado para el Barca, con un Valencia extra-motivado, mucho mas descansado pues no participa en la Euroliga (juega la Eurocup, que son muchos menos partidos), una plantilla con muchos jugadores muy buenos, y con el factor cancha a favor. Decir que los valencianos en la Fonteta son el equipo mas cerdo de esta parte de la galaxia, y además, visto el incidente de las banderitas indepes en Málaga, van a tener barra libre.
El que pase, llegará bastante tocado, y la orgía blanca será total.

Centrémonos pues en la EUROLIGA, la competición que nos pone palotes a todos.



La EUROLIGA, o Copa de Europa, máximo torneo Europeo, y cuyo palmarés domina con puño de hierro el Real Madrid desde que Franco era cabo, esta adquiriendo en estos últimos años mucho protagonismo en detrimento de las ligas nacionales.
A esto ayuda, sobre todo, que las grandes ligas de Europa siguen aportando tremendas plantillas  (rusos, griegos, turcos, españoles, italianos y el Maccabi). El formato, que hace que todos se pelean con todos desde el septimbre, te obligan a no dormirte en ningún momento, por lo que siempre hay emoción.
Si a esto, añades los equipos de las repúblicas balcánicas y ex-soviéticas, que siempre aportan jugadores jóvenes muy interesantes sus equipos clásicos, pues te encuentras con partidos muy atractivos desde el principio.

Solo falta que termine de cuajar el proyecto del Bayern de Munich para que se sume a la fiesta el potencial Aleman y la cosa adquiera todo el protagonismo, jugándose los partidos en fin de semana como el balonmano y un buen contrato televisivo que ayude a equilibrar las cuentas. Recordemos que el presupuesto del Madrid son 23 millones y gana solo12, y el Barca tiene un presupuesto de 28 y solo genera 5.

Veo tres favoritos claros. A saber, y por orden.

1º CSKA. Tienen el mayor presupuesto de largo, y una bateria inmensa de pivots cojonudos (Kristc y Hines a la cabeza) y un juego exterior no menos potente. Su gran estrella es el alero Victor Khryapa, jugador mejor pagado de Europa de largo y que podría ser titular en 20 equipos de la NBA. Su handicap es el puesto de Base, donde Teodosic se caga en los partidos importantes.

2º Madrid. Por talento y juego son los mejores con diferencia. Si juegan como hacen en el 80% de los partidos de esta temporada, arrasarán. Pero si no los meto como grandes favoritos es por que suelen dar petardazos en este tipo de partidos. Ganen o pierdan, las pasan putas. Ni Laso sabe jugar este tipo de partidos, y muchos de sus jugadores se agarrotan. La final de Copa es un ejemplo, donde en el último minuto se dejaron remontar 7 puntos. La clave esta en que sus bases se centren, es especial Llull, que debería de dejar de beber Red Bull en estos partidos.


3º Barca. Lo meto como favorito, pero muy por detrás. Va muy escaso de talento. Con Tomic que se caga en estos partidos, y con Navarro y Lorbeck en franca decadencia, recae toda la suerte en Huertas y Olesson, que tan pronto lo bordan como la cagan.
El resto morrala. Si los incluyo en los favoritos es por que son unos competidores acojonantes. XP es un tipo que prepara de puta madre estos partidos a vida o muerte, los motiva muy bien, y además, cuando no van de favoritos y sí de víctimas, sacan todo su potencial.

Por detrás vendría un pelotón con Olympiakos, PAOK y Fenerbahce.
Los primeros, sobre todo, cuentan con Spanoulis, pero han perdidos a sus dos hijos de puta interiores, Hines y Antic, por el exmadridista Begic (risas). PAOK, con un Diamantidis un poquito mayor y casi solo y el equipo de Obradovic, con grandes exteriores, pero sin pivots, también darán guerra.

Por último indicar que la clasificación será crucial. Por el grupo del Barca, quedar primero es clasificarse para la F4, pues por el otro lado solo Madrid, CSKA y Maccabi son competitivos, así que el cuarto será un 3-0 para el que le toque.
Pero también será crucial quedar primero en el otro grupo. Dando por sentado que Madrid y CSKA van a pelear por esa plaza, el que quede primero manda al otro a las semis de F4 contra el Barça, lo que le garantiza que sus dos contrincantes mas duros se eliminen entre ellos. Fundamental sobre todo para el Madrid … entre pillar en unas hipotéticas semis al Barca todo motivado y luego jugártela con los rusos si pasaban o pillar a unos y a otros, sobre todo al Barca, mas cascados, no habrá color.

Dicho esto, mi porra. Campeón de Europa el Madrid, ganando al Barca en el último segundo con tapón de Reyes a Navarro a lo Vrankovic.
Y en Liga ACB paseo blanco con 3-0 en la final al Barca, y recibiendo el trofeo en los vestuarios del Palau después de invasión de los tarados antirosellitas (y rosellistas).

taillon

PD: A3

sábado, 22 de febrero de 2014

La persecució neofeixista al Barça

Tret dels que tenen mentalitat esclavista i/o por a la llibertat, la majoria de catalans te clar que hem de marxar d'un Estat que ens odia profundament i on només ens volen per pagar les despeses que ells no poden assumir.
Es una simple qüestió de temps que es vegi en unes votacions adients, que en cap cas seran les properes elecciones europees. O be amb la consulta o be amb unes eleccions plebiscitàries. Mentre tant, anem guanyant temps per anar fent certes estructures d'Estat bàsiques, especialment la Hisenda catalana.

I dins d'aquest odi profund que es destila des de Madrid i, en general, des de quasi be tot l'Estat espanyol com es demostra en votacions de PPSOEUPD, ara li toca al Barça. El nou codi penal de 2010 permet processar persones jurídiques (abans d'aquesta data només es podrien processar les persones físiques) i, evidentment, la primera persona jurídica que ha estat processada a l'Estat espanyol de Bankias, Caja Madrid, ACS, Real Madrid, esquinas del Bernabeu, terrenys re-qualificats de qualsevol manera, etc. ... ha estat el Futbol Club Barcelona.

Res d'extrany. A més, han comptat amb l'ajuda dels tarats antirosellistes perfectament representats pel Jordi Cases, però tant se val: si no hagués estat per aquest tema, hagués estat per un altre. De la mateixa manera que van per la nostra llengua, era previsible que ara vagin per la institució més internacional que tenim que, a sobre, ha estat un model d'èxit, d'admiració i de gran autoestima pels catalans.
El que sí estic content és que tota aquesta colla de tarats antirosellistes que porten la vergonya d'haver fet dimitir un President amb pistolers enviats a casa seva ... ara portaran la vergonya adicional d'haver estat còmplices o tontos útils (escolliu el que volgueu) de la caverna que querella el nostre club.

Motiu de la querella? Ben estrafalari. Bàsicament considerar que una societat brasilera de la que no és titular Neymar fill (ho son el pare i la mare) dissimula, segons la caverna, part del salari que en Neymar tindria que cobrar del Barça a Espanya. Be, segons la caverna i molts dels tarats antirosellistes, per ser més exactes ...
Un argument jurídicament insostenible que mescla païssos diferents, que mescla persones físiques amb persones jurídiques, on la persona física que cobra el salari no te res a veure amb les persones físiques accionistes de la societat ... per molt que siguin els pares.
Però dóna igual ... Queda molt clar que faran el que els hi surti del nassos ...



Com que això puja a 9,1 milions d'euros (sembla ser), la meva recomanació és que el Barça els pagui i així la caverna (i els seus amics antirosellistes) poden seguir-ho sumant com a cost de traspàs. I a veure si així deixen tranquil el jugador d'una punyetera vegada.
Entre això (que acabaria ràpid) o un interminable procés judicial (que no dubteu faran coincidir en el temps amb el referèndum de Catalunya portant a declarar a tota la directiva del Barça i, si s'escau, als socis com a responsables civils subsidiaris), val més que paguem ràpid i ja està.

Total ... ens foten 16.000 milions l'any. No en vindrà de 9.

cule1899

jueves, 20 de febrero de 2014

Reflexions del City - Barça

1 - Pels partits de fora de casa de Champions, està be la idea de fer un 4-4-2 dissimulat amb Messi i Neymar al davant. La idea és bona. Patim menys en defensa i sempre tindrem alguna jugada on els dos cracks de davant la podran liar.
Ara be, és de cecs no veure que el que seria ideal es que els 4 del mig fossin els dos petits amb capacitat de jugada individual i no només de pase (Cesc + Iniesta) + els dos grans, que a més, no tenen ni molt menys un mal pase (Busquets + Song). deixant al de Terrassa pels últims 30 minuts per ajudar a controlar el partit.
Un bon capità, com és en Puyol, sabria posar l'equip per sobre del seu ego individual.

2 - Es espectacular la "mourinhada" que va fer el Pelelegrini, incloent la seva barroera roda de prensa. Igual que el cagat del Mou a la Champions 2011 (que vam guanyar).
Donant ordres de no passar de mig camp, tret de contres i de jugades d'estratègia.
Una cosa és la lògica precaució que has de tenir jugant a casa perque no et facin un gol i l'altre és jugar aculats al darrera i, a sobre, sense presionar el mig camp.

3 - L'arbitratge va perjudicar clarament al Barça. La jugada del penal del 0-1 és com es va xiular: no hi ha falta inicial, es penal (en De Michelis va falta continuada a en Messi ... comença a tocar-lo fora de l'àrea, però el fa caure a dins) i l'expulsió és correcta.
I tenim adicionalment dos grogues brutals perdonades a Fernandinho (que no hagués pogut jugar la tornada) i, sobretot, el gol anul.lat que representava el 0-2 quedant encara força minuts. Probablement, hagués caigut un tercer.
En canvi, les mans de la primera part no em semblen penal per ser involuntàries.

4 - En Martino, en un partit senzill degut al lamentable plantejament d'en Pelelegrini, encara en va fer una de les seves. Cesc canviat per Sergi Roberto? Per l'amor de Déu. El canvi era per un Xavi acabat, si de cas. I havent-hi ja Xavi e Iniesta al camp, treu en Song per controlar una mica, home.
Vam fer el 0-2 en una jugada final en la que en Neymar li ensenya a l'Alves com es fa la passada final de gol quan es juga a la banda, però també vam donar moltes opcions al City en un moment que no es tenien que haver donat.

5 - El partit em va servir per veure un Toure Yaya inmens. El traidor de Munich no el va saber retenir. Imagino ara un centre del camp amb Cesc - Busquets - Toure - Iniesta, aquest últim ajudant a en Messi i en Neymar dalt ... i em poso de mala hòstia.
A sobre, un Toure Yaya que demostra ser molt més culer que tota aquesta colla de llepaculs del traïdor de Munich.

Molt content d'anar al Camp Nou per la tornada amb el City per poder donar un gran homenatge a aquest espectacular jugador que encara tindria que ser amb nosaltres.


cule1899

sábado, 15 de febrero de 2014

Un empresari no botilfer

Interessant article que expressa el que opinen la majoria d'empresaris catalans, silenciats per la prensa del Movimiento espanyola, que, en canvi, donen més importància al que diuen 4 neonazis alemanys que no són ni empresaris.

Normalment sempre fan declaracions els 4 botiflers de sempre, que com a lloros de repetició, diuen les mateixens "consignes". La premsa del Movimiento espanyola els vol presentar com la majoria, quan, en realitat, son una simple minoria. D'empreses importants, això no ho dubta ningú, però una minoria poc representativa ...

 -------------------------------

L'empresari Joan Font, president de Bon Preu-Esclat, ha exhortat els catalans a no fer cap cas dels que difonen missatges apocalíptics sobre les desgràcies que passarien si Catalunya fos independent: "Són pocs, però amb capacitat de fer molt soroll, i nosaltres hem de ser intel·ligents per no deixar-nos espantar i saber discriminar allò que és possible i allò que no ho és ".





En la mateixa línia, s'ha mostrat convençut que els poders financers i econòmics del país s'afegiran al procés d'independència quan vegin que ja és imparable, inclosa CaixaBank, el Banc Sabadell i fins i tot l'exministre Josep Piqué, "que ens dirà que ell ja era independentista des de jove".

En una conferència pronunciada a Malla, Osona, Font ha repetit fins a tres vegades, tot demanat l'assentiment del públic, que "la Caixa és una gran institució, però aquí no hem de fer el que vol la Caixa, oi que no? I la Caixa ha d'entendre que aquest país no ha de fer el que vol la Caixa. Ni tampoc el que vol Bon Preu. Hi ha gent que voldrien que es fes sempre el que ells volen".

A mesura que avança el procés, Font constata que més empresaris "van sortint de l'armari i s'hi pronuncien a favor, perquè els empresaris sobiranistes som majoria, malgrat que haurien de sortir més als mitjans i no deixar el discurs en mans d'uns pocs", com el president de la CEOE, Joan Rossell que "d'empresari, no en té res".

"Fins i tot el Sabadell i al Caixa es posaran a favor de la independència, i asseguraran que en privat ja ho deien que volien la independència, i voldran recuperar la confiança dels catalans, proclamant-se entitats genuïnament catalanes, encara que tinguin la seu a Londres".

Procés irreversible

Font ha constatat l'existència d'opinions diverses dins del Consell Assessor de la Transició Nacional (CATN), del qual forma part, entorn la reacció espanyola al procés: "Jo sóc dels que crec que quan vegin que anem molt seriosament, faran una oferta de pacte fiscal, competències blindades, el que sigui perquè no marxem.". Però si la consulta del 9 de novembre no es pot portar a terme, està segur que "això desencadenarà un altre procés que ja no està en mans del govern espanyol poder parar-lo".

I dins del procés, és necessari donar suport "als nostres lideratges, tenir confiança en Artur Mas, Oriol Junqueras, Carme Forcadell o Muriel Casals, no podem estar qüestionant-los cada dia, cosa en què els catalans som especialistes". Font creu que aquests dirigents "es poden equivocar, com s'equivoca tothom, però cal que tinguin la nostra confiança, perquè són gent honesta, que treballa molt i que aguanta pressions de tot ordre".  Si tothom fa el que fa de fer al seu nivell, va reblar, està convençut que el procés culminarà amb èxit. El grau d'unitat del procés, segons el conferenciant, s'afermarà "quan arribem als moments més delicats del trànsit, en els quals s'imposarà algun model de govern d'unitat".

Font ha fet una crida als assistents a ser conscients que "vivim un procés d'un volum i una envergadura que poques generacions tenen ocasió de viure per construir un gran país", i va mostrar el seu convenciment que les lleis econòmiques del futur estat català seran radicalment distintes de les actuals, que no estan pensades per a les empreses que creen riquesa sinó per a les de l'Ibex35: "Catalunya viu del treball, l'enginy i el talent des del segle XVIII, tenim líders mundials en sectors com l'agroalimentari, la medicina, la biogenètica, i tot això anirà a més el dia que puguem administrar els nostres propis recursos"


------------------------------- 

Jo també soc dels que penso que faran la clàssica oferta que fan tots els maltratadors quan veuen que la dona s'en va de casa de debó, després d'aguantar innumerables actes de violència de tot tipus.
Ni puto cas en farem ...

cule1899

miércoles, 12 de febrero de 2014

Ho veuen molt magre ...

Jo no sé si és per l'enquesta del CEO que vam veure en l'últim article, però ha sigut publicar-la i el botiflerisme català ha montat diferents "sidrals" de forma automàtica en un parell de dies, evidentment lligats i organitzats. I sembla que estan perdent la xaveta.
Es el que en Francesc Marc Alvaro diu com "han passat a DEFCON-3".

Anem a veure diferents coses que han passat o s'han anunciat:

- A can Godotis Ràdio es parla de la substitució inminent de Jordi Basté (l'únic indepe amb "càrrec" que queda per allí) durant aquest mes. Que substitueixin a un presentador és normal quan comença la temporada al Setembre. Però ara?
I a can Godotis TV ... es veu que en Cuní (botifler) treu foc pels queixals perque tothom s'en fot de l'evident manipulació de la seva enquesta. Pobret. Recordo que la Pilar Rahola (la que es quedarà perque semblin imparcials) ja li va desmontar en directe el dia de la presentació de l'enquesta i en Cuní li deia que no savia de números. Je.

- Després tenim uns quants directius alemanys (alguns no saben diferenciar un empresari d'un directiu ... a can Barça també els hi passa a alguns que no saben diferenciar entre socis propietaris i aficionats) que treballen a Catalunya, parlant de que la independència i els nacionalismes ... patatín, patatán.
Molts d'ells són PPeros que fan meetings amb la Camacho. La majoria, a més, ex-directius ... i l'únic amb cara i ulls, el responsable del Sud Europa de BASF, ja ha tingut que precisar que parla a títol individual en un acte de la BASF.
Li deuen haver picat el crustó a Alemanya. No sé perque em dona que li queden 4 dies.
Per cert, el Cercle de Directius de Parla Alemanya ja s'ha desmarcat d'aquests.

- A continuació, tenim el Rosell (botifler) de la CEOE (no el del Barça ... aquest últim es te que amagar, no sigui que els pistolers laportistes li acabin fotent un tret de veritat) que diu que la majoria dels catalans no vol la independència. Collons. Aquesta merda de representants empresarials que tenim són la hòstia. Només perque s'en vagin a Madrid després de la independència ... ja val la pena fer-la.
Ah ... Aquest era dels que deia que era "imparcial".

- I finalment, el calvo (botifler) conegut com a Duran. Pels que no estiguin al cas, la tonteria de les europees pot portar a la primera separació important entre CDC i UDC. Un conegut meu, en Ramon Tremosa, independentista i sense carnet de CDC (és independent fins i tot en això) no vol que en Salvador Sedó, (quelcom més que botifler) sigui una altra vegada el candidat proposat per UDC. Ni es parlen entre ells.
I el calvo està que trina, perque és la seva ma dreta, i ha sortit dient que molt dolent en Tremosa, que molt malament parlar de la independència a Europa, que seria un fracàs que es trenqués CiU ... i la millor perla de totes enmig: que UDC no pot encara dir si la resposta a la segona pregunta es Si o No perque UDC es trencaria.
Je. Calvo. Tens menys de 9 mesos per pensar-ho, perque, o be a la consulta o be a les plebiscitàries, tindràs que dir una cosa o una altra. Se t'acaba el temps ...
Cada dia estàs més sol, fins i tot dins del teu propi partit.
I si esperes que vingui una proposta dels neofexistes per salvar-te el cul, ho tens malament. Entre altres motius, perque suposant (i és molt suposar) que vingués, t'ho diré en plan CUP: "ens la porta fluixa" les mentides d'última hora que puguin dir allà.

Deunidó ... Tot per una simple enquesta que teòricament no tenia que veure ningú, però la feina que es fa a les xarxes socials (diaris indepes, blogs, twitters, etc.) és espectacular. Això no poden parar-ho.
Em part em fan pena. Els botiflers tenen tots els diners del mon, tots els mitjans del mon, totes les influències possibles ... i no poden influir gens en la opinió de la gent en la que volen influir. Ha de ser dur de veritat ...

Veig molt de nerviosisme públic dels espanyols i botiflers des del pacte de la pregunta. En canvi, veig als meus molt tranquils esperant el 9 Novembre ... i perque no dir-ho, el que vindrà des de l'11 de Setembre de 2014. Tot va molt be ... En el rumb correcte




cule1899


lunes, 10 de febrero de 2014

Interessant estudi del CEO sobre la independència

El CEO (Centre d'Estudis d'Opinió) acaba de publicar un interessantíssim estudi sobre la independència de Catalonia que, no només pregunta que votaries, sino que pregunta que votaries en funció de diversos escenaris futurs. La 1ª vegada que es fa quelcom així ....


Per començar tenim la clàssica resposta a la pregunta de que es votaria al referèndum, on queda clar que el 53,5% sobre 100% de participació garanteix la victoria del SI/SI.

A Catalunya el govern i la majoria de partits volen convocar un referèndum sobre la independència. Si finalment es convoca el referèndum, vostè què faria?

Votaria a favor de la independència    53,5      (24,8% de diferència)
Votaria en contra de la independència   28,7
M'abstindria   9,4

Votaria en blanc   8,8

Però el que és interessant de veritat no és aquesta enquesta (una més), sino com (en principi) les mateixes persones canvien de forma significativa la resposta en base al "context" de la independència. A l'estudi del CEO es plantegen 10 contexts diferents (no combinats entre ells, que seria inacabable ...).
Els he ordenat en funció de % de votació SI/SI i diferència amb el NO.

--------------------------------------------------------------------------- 

A Catalunya el govern i la majoria de partits parlamentaris volen convocar un referèndum sobre la independència. Imagini que, finalment es convoca el referèndum i es dóna la següent situació: 

1 - ESPANYA - Sense 3ª Via i actual Constitució.   

El govern espanyol es mostra totalment tancat a la possibilitat de negociar un nou estatus polític per Catalunya dins de l'estat espanyol . El govern espanyol rebutja la possibilitat d'atorgar noves competències a la Generalitat, ni la capacitat de recaptar els propis impostos (pacte fiscal) i recorda que les relacions entre Catalunya i Espanya s'han de regir pel marc actual definit a la Constitució de 1978 i a l'Estatut d'Autonomia. En aquestes circumstàncies, vostè què faria al referèndum?

Votaria a favor de la independència   62,7        (40,2% de diferència)
Votaria en contra de la independència   22,5
M'abstindria   7,8 

Votaria en blanc  6,9

2- ECONOMIA - Catalunya més rica que ara

Els experts anuncien que en cas de votar favorablement a la independència, Catalunya obtindria grans beneficis econòmics i se li obririen noves oportunitats econòmiques. El fet de recuperar els 16.735 milions d'euros que anualment Catalunya paga en impostos a Espanya i que no retornen seria suficient per millorar els serveis públics i les infraestructures del país, i reduir així els problemes d'atur que actualment afronta el país. En aquestes circumstàncies, vostè què faria al referèndum?
 

Votaria a favor de la independència   60,2       (35,0% de diferència)
Votaria en contra de la independència   25,2 

M'abstindria   9,2 
Votaria en blanc  5,3 

3 - LLENGUA - Castellà plenament reconegut a la Catalunya independent

Els experts i responsables polítics coincideixen a assenyalar que, en cas d'assolir la independència, el castellà seria una llengua oficial i plenament reconeguda a Catalunya. Tots els castellanoparlants tindrien tots els seus drets garantits, i les institucions catalanes apostarien fermament per protegir i fomentar la llengua castellana. Es seguiria ensenyant a les escoles, i tothom podria adreçar-se en castellà a l'administració. En aquestes circumstàncies, vostè què faria al referèndum?

Votaria a favor de la independència   57,8        (33,3% de diferència)

Votaria en contra de la independència   24,5
M'abstindria   9,8
Votaria en blanc  7,8


4 - LLENGUA - Català "amenaçat" a l'Espanya del futur.    

Els experts lingüistes adverteixen que en cas de mantenir-se dins de l'estat espanyol, el futur de la llengua catalana el troba molt amenaçat . Les pressions del govern espanyol per fer del castellà llengua vehicular a l'ensenyament, i les dificultats per exigir legalment el coneixement del català faran que cada cop la llengua catalana tingui menys presència pública i es vagi relegant a l'àmbit privat. Només un estat independent podria garantir el futur del català. En aquestes circumstàncies, vostè què faria al referèndum?

Votaria a favor de la independència   56,9       (34,4% de diferència)
Votaria en contra de la independència   22,5

M'abstindria   11,8
Votaria en blanc   8,8
 


5 - UNIO EUROPEA- Catalunya en "stand by" UE, però catalans a dins

La Unió Europea reconeix que, en cas de votar favorablement a la independència, Catalunya es mantindria provisionalment dins dels tractats europeus mentre es troba, com s'ha fet altres vegades, la solució legal per l'ingrés del nou estat com a membre de ple dret de la Unió. En qualsevol cas, els ciutadans de Catalunya són ciutadans europeus i no poden, legalment, ser privats d'aquesta condició. En aquestes
circumstàncies, vostè què faria al referèndum?

Votaria a favor de la independència   55,6        (30,4% de diferència)
Votaria en contra de la independència   25,4
M'abstindria   12,7
Votaria en blanc   6,3


6 - ESPANYA - Oferint 3ª via amb blindatge de competències

El govern espanyol es mostra disposat a negociar un nou estatus polític per Catalunya dins de l'estat espanyol. Aquest nou estatus inclouria noves competències exclusives per la Generalitat, i la capacitat de recaptar els propis impostos (pacte fiscal). En aquestes circumstàncies, vostè què faria al referèndum?

Votaria a favor de la independència   55,6        (27,8% de diferència)
Votaria en contra de la independència   27,8

M'abstindria   8,8
Votaria en blanc  7,8


7 - ECONOMIA - Catalunya amb dificultats econòmiques per boicot espanyol als productes


Els experts adverteixen que en cas de votar favorablement a la independència, Catalunya patiria greus conseqüències econòmiques. D'una banda, les vendes de productes catalans a Espanya, que actualment representen el 33% de la facturació de les empreses catalanes, es veurien greument afectades per un anunciat boicot comercial. D'una altra banda, les dificultats per comerciar amb la resta d'Europa serien molt més grans, i seria molt difícil assumir els costos econòmics de posar en marxa un nou estat (ambaixades, exèrcit, etc.) sense disposar de recursos ni d'accés al crèdit. En aquestes circumstàncies, vostè què faria al referèndum?
 

Votaria a favor de la independència   55,0       (23,3% de diferència)
Votaria en contra de la independència   31,7
M'abstindria   9,9
Votaria en blanc  3,5


8 - LLENGUA - Castellà "amenaçat" a la Catalunya independent

Els experts i responsables polítics coincideixen a assenyalar que, en cas d'assolir la independència, el castellà es trobaria en situació d'amenaça a Catalunya , ja que deixaria de ser llengua oficial. Els castellanoparlants veurien amenaçats els seus drets, i les institucions catalanes deixarien de fomentar la llengua castellana. Es deixaria d'ensenyar a les escoles, i els ciutadans no podrien adreçar-se en castellà a l'administració. En aquestes circumstàncies, vostè què faria al referèndum?

Votaria a favor de la independència   51,0        (17,7% de diferència)
Votaria en contra de la independència   33,3
M'abstindria   11,8
Votaria en blanc   3,9


9 - LLENGUA - Català plenament reconegut a una Catalunya dins Espanya

Els experts lingüistes asseguren que el futur de la llengua catalana està totalment garantit . En la situació actual, la presència del català a l'ensenyament, i la promoció de la llengua que fan les institucions autonòmiques permeten que ens trobem en el millor moment de la història de la llengua. La projecció i prestigi del català són molt grans i n'asseguren un futur brillant gràcies a l'estat de les autonomies. En aquestes circumstàncies, vostè què faria al referèndum?

Votaria a favor de la independència   47,1        (17,1% de diferència)
Votaria en contra de la independència   30,4
M'abstindria   13,7
Votaria en blanc   8,8

 
10 - UNIO EUROPEA- Catalunya i catalans fora UE

La Unió Europea adverteix que en cas de votar favorablement a la independència, Catalunya en quedaria automàticament fora. Un cop constituït el nou estat, hauria de demanar l'ingrés a la Unió Europea, però aquest podria ser vetat per qualsevol dels 27 estats membres, com ara Espanya o França, entre d'altres. En aquestes circumstàncies, vostè què faria al referèndum?

Votaria a favor de la independència   45,4       (7,8% de diferència)
Votaria en contra de la independència   37,6
M'abstindria  12,7
Votaria en blanc  4,4


---------------------------------------------------------------------------

Les conclusions que es treuen són clares i molt més lligades a la realitat que les manipulacions dels mitjans espanyols (inclou molts mitjans catalans).
Crec que les més significatives són:

A - Dóna la casualitat (o no) que la situació actual, si es manté a la consulta o plebiscitàries, és la més favorable a l'independentisme amb un 62,7% sobre base 100.
I amb un 40% de diferència sobre el NO.

B - El tema llengua és molt important com a raó per votar la independència. I queda ben clar que es vol protegir el català, però en cap cas es vol la eliminació del castellà, per molta propaganda neofeixista que hi hagi. De fet, en una Catalunya independent, no tindriem que ser tan beligerants en la protecció de la nostra llengua. Ja no hi haurien lleis Wert o d'altres neofeixistes similars en el futur.

C - La sortida de la UE sí que funciona com a amenaça independentista. La sortida completa de la UE fa pujar molt el vot de la por i la diferència entre SI i NO, que sempre està per sobre del 20%, baixa a menys d'un 8%. Més que baixar el vot independentista (ho fa, però no en uns percentatge preocupants), el que fa es pujar el vot espanyolista, suposo provinent dels SI/NO.
Ara be, en l'opció "stand by" per Catalonia i els catalans seguiran sent ciutadans UE, tornem als 30 punts de diferència.*
Aquest important tema es resoldrà aviat, perque en breus setmanes, la UE farà pública la seva posició legal sobre aquest tema. Tot fa preveure la opció stand by a nivell de país, però amb els seus membres conservant els drets. 

cule1899

* Es l'únic tema que no em quadra gens. No el fet, que es lògic que sortir de la UE pugui augmentar el NO, sino els 22 punts de diferència entre ser ciutadà UE o no ser-ho. Probablement, tenint en compte QUI ha encarregat l'enquesta, aquí tenim una "cuina important".

sábado, 8 de febrero de 2014

El resultat del referèndum (I)

Estan sortint les primeres enquestes fetes a catalans sobre la pregunta del referèndum. Més o menys, totes estan donant a dia d'avui un 56-58 del SI-SI contra un 42-44 del SI-NO + NO (serem generosos i donarem de moment el SI/NO com a NO) amb un 70-75% de participació.
I com diuen en aquell país anticatalà del que volem marxar, "para este viaje no hacían falta tantas alforjas". Jo mateix ja vaig anticipar aquest resultat amb un 70% de participació just després de les últimes eleccions nacionals catalanes, fa un any i escaig.

Un resultat de         (clicka enllaç adjunt)            57% SI - 43% NO

Els del Grup Godó volen amagar el 25-30% d'abstenció dins del grup d'indecisos en una de les seves habituals manipulacions evidents (perque el problema no és que manipulin, que ho fa tothom ... és que ho fan tan malament), però no cola.
Volen mantenir la base 100 (com si votessin el 100% de catalans) com sigui, quan és pràcticament impossible que s'arribi a un 80%. Per posar una dada significativa i comparativa, els votants de la Constitució de 1978 (després de 40 anys de no votar) a Catalunya van ser un 69% sobre el cens electoral. I si agafem les eleccions amb rècord de votació a Catalunya, les Generals de 1982 (les de "el cambio"), va ser del 80,7%.
Cert és que la votació per un tema tan important com la independència pot acostar a aquest 80% (i ja ho veurem), però més abaix explicaré que hi haurà 3 col.lectius que segur faran que sigui molt difícil arribar fins i tot a aquest 80%.

Es nota que l'encàrrec que te l'empresa que els hi fa les enquestes és que mai el independentisme pot tenir més d'un 50%. De fet, el 48,1% del primer SI de l'enquesta em fa pensar que l'encàrrec és que no surti tampoc més d'un 50% dels que volen un Estat "a seques". Com que es inconstitucional, també els hi provoca un problema.

Manera d'arreglar-ho? Senzill. Comences a barrejar abstenció, vot en blanc, vot nul, els que dubten de veritat, els que dubten només a la segona pregunta, els que diuen NO a la segona pregunta i fots un "poti-poti" d'un 30% d'indecisos (fins que els hi quadra la conclusió) ... i qui dia passa, any empeny. I, a sobre, te'ls "presenten" com si la majoria d'aquest 30% votaran finalment NO. Són adorables ... 




Com ja he dit abans, abstenció (+ vot en blanc) ... si es fa la consulta, n'hi haurà força.
Qualsevol que conegui una mica la realitat catalana i no s'informi exclusivament pels diaris o per Internet ... ho pot fins i tot deduïr.
Es la millor opció que tindran, al menys, 3 col.lectius de catalans:

1 - Els "perroflautes" (així ja ens entenem). La gent que, de veritat, no és nacionalista ... ni catalana ni espanyola. Somiatruites (volen un ideal impossible) que passen abssolutament de si Catalunya serà catalana o espanyola. Són els antisistema que no voten. I si puntualment algú d'aquests va a votar, seria per la CUP ...

2 - Una part important dels catalans provinents de la inmigració, votants més de NO, però veuen que fills i nets (sobretot, nets) son independentistes. I que pensen: "pa lo que me queda de estar en el convento ... y no voy a votar en contra de lo que quieren mis nietos" ... i més d'un, de dos, de tres i de quatre s'abstindran per aquest motiu.
Crec que si a mi em passés quelcom similar, és el que faria. No podria votar contra el que jo crec o sento, però em seria molt difícil votar per un tema de futur en el que jo ja no hi seré contra el que volen els meus fills i els meus nets, que sí hi seran.
O no votaria o votaria en blanc.

3 - Els neofeixistes catalans que estan d'acord amb prohibir el referèndum. 
(No confondre amb els que volen votar NO ... són els que no volen deixar votar). Aquests tenen un gran problema si es fa la consulta, que és el fet mateix d'anar a votar una "consulta ilegal y antidemocrática", segons ells. Seria normal que votessin que NO, però votar NO implica donar legitimitat al referèndum.
Per el que es plausible pensar que molts s'abstinguin ... i, de passada, "contribuir" per no arribar al 50% del cens electoral.

Només per això (i encara no tinc en compte els que ara diuen SI/NO perque esperen una proposta espanyola "satisfactòria" i quan vegin que no arribarà res ...) ja és pot veure que l'abstenció pot ser important.

En el proper article actualitzaré les dades del resultat del referèndum que vaig fer fa un any llarg en base als importants canvis que hi hagut (especialment, la 3ª resposta) i  ...

- en base al 70-75% previst de votació prevista
- en base als càlculs projectats de les últimes eleccions nacionals catalanes
- en base a que ara hi ha 3 respostes
- en base a que una de les 3 respostes no tindrà efectiu contingut el 9N.
- en base a la important evolució del que ha passat en alguns partits catalans, especialment el PSC, que ha fet una estafa electoral brutal amb els seus electors del passat 25-N.

En el proper article, que serà llarguet.

cule1899

miércoles, 5 de febrero de 2014

l'Excepció que confirma la regla ...

Normalment mai coincideixo amb els anàlisis dels articles "mesetarios". No estic parlant d'estar d'acord, que obviament no hi estarem mai, sino que parlo de que l'anàlisi que fan del que passa a Catalunya és erroni i ple de demagògies i bajanades.
I això fa que cada vegada estigui menys interessat en llegir-los.

Fins i tot em comencen a cansar aquells espanyols de bona fe tipus Suso del Toro que sempre estan parlant de la falsa equidistància (ni els fatxes espanyols tenen raó ni els indepes catalans tenen raó ... els fifty-fifty com nosaltres volem pau i diàleg entre els radicals) quan, en realitat, ells són espanyolistes també.
Per això, se'ls hi nota també la seva incapacitat real per entendre el tema, més enllà de ser més educats i no voler ofendre. Be, lo de no voler ofendre depèn com t'ho miris, perque això que ens posin als independentistes pacífics i democràtics en un mateix nivell que els neofeixistes d'Aznars & company ...
Val més que no hi entrem gaire, perque acabaríem malament fins i tot amb ells ...

Però sempre hi ha l'excepció que trenca la regla. I el nou article de José Antonio Zarzalejos (un tipus interessant de llegir) és espectacular, perque veig per 1ª vegada que hi ha algú que entén (que no vol dir que estigui d'acord) realment el que passa.
De fet, no sé si és una bona notícia pels nostres interessos ...

"Hacia un proceso insurreccional en Cataluña"

El diálogo entre Mas y González en Salvados, un programa de denuncia y alternativo, logró el 19,4% de audiencia, esto es, el nada despreciable registro de más de 4 millones de espectadores.
Conclusión: el principal problema político de España se trata en un programa no convencional emitido por la cuarta televisión generalista del país y cosecha una audiencia que aventaja en 5 puntos la entrevista a Rajoy en Antena 3. A todo ello habría que añadir la coreografía: ambos políticos descorbatados y con una puesta en escena sobria, sin alharacas, como si departieran en el velador de un café decadente, alcanzando sus mayores grados de expresividad.

Mas y González acuden a una plataforma mediática desinhibida e impertinente para que sus palabras y criterios golpeen con más fuerza. Porque se demostró lo más esencial del conflicto que plantea CiU-ERC y la respuesta de PSOE y PP: mientras González (al igual que Rajoy) respondió desde dentro del perímetro de lo que el expresidente socialista denomina “espacio público de convivencia” (las reglas de juego, la Constitución, España), el planteamiento de Mas y de los partidos que le apoyan se desenvuelve fuera de ese territorio. 
De forma tal que la apelación al diálogo, en estas condiciones, comience a parecerse mucho a una ingenuidad, un escapismo argumental o una actitud buenista y naíf.

Quiero decir que no hay diálogo fructífero posible porque, como quedó demostrado en el debate en la noche del pasado domingo, Mas no pretende tanto un nuevo encaje de Cataluña en el conjunto de España, sino una fuga del pacto constitucional de 1978 y la conformación de un sujeto político soberano con propósito de estatalidad. A las ofertas de diálogo que puso encima de la mesa González, Mas respondió con la persistencia en la consulta. 
La llamada ‘tercera vía’ es abiertamente despreciada por el secesionismo catalán, que quiere una consulta para señalar una muesca en la historia de Cataluña y, al menos, dejar sentado un precedente. Mas –como declaró a La Vanguardia del mismo domingo– dice no querer “un choque de trenes”, advirtiendo, sin embargo, de que “no podemos quedarnos en vía muerta”.

Para Mas, CiU y ERC, la posición del PSC-PSOE (véase el discurso de la presidenta de la Junta de Andalucía, Susana Díaz, que aboga por un modelo constitucional blindado y singular para Cataluña, expuesto en Barcelona ante políticos, empresarios y profesionales) es por completo irrelevante e igual de inútil –a efectos persuasivos– que la del Gobierno de Rajoy y del PP. 
El designio de Mas es que él maneja “un reto histórico” que “no puede responderse con la mentalidad de abogado del Estado" y que cualquier “oferta del Estado” para Cataluña “se tendrá que votar con la pregunta” que en su momento acordaron CiU, ERC, ICV y CUP.

Así los derroteros de este delicado asunto apuntan hacia el planteamiento pacífico, pero pasivamente insurreccional. Mas sabe a ciencia cierta que no se aceptará la delegación de facultades para convocar una consulta y que el Gobierno impugnará una convocatoria al amparo de una ley catalana y es consciente, por lo tanto, de que el día 10 de noviembre –como confesaba privadamente un catalán apostado en una inmejorable atalaya de observación–, es decir, el día después de la no consulta, es muy posible que la Asamblea Nacional Catalana (ANC) –con decenas de miles de militantes y un millón de censados– ponga en las calles de Barcelona a tantos ciudadanos cuantos desee en una demostración de fuerza resistente tan contundente como lo fueron las Diadas de 2012 y 2013 y, como lo será, más aún, la de este año 2014.

Cuando cientos de miles de catalanes, convocados por la ANC y ERC –ambos vienen advirtiendo de la verosimilitud de este escenario–, se aposenten en la plaza Catalunya –remedando una plaza Tahrir cairota, con todas las distancias que haya que salvar en la comparación– los “aterrados” países de la UE a los que se refirió tan plásticamente Felipe González requerirán a la Generalitat, sí, pero a la Moncloa, también, para que lleguen a un acuerdo y no planteen a la Unión Europea un foco de inestabilidad en la cuarta economía de la Eurozona.

Y ahí, a esta reacción de “terror” internacional, quieren llegar los secesionistas catalanes, que vieron confirmada la sospecha de que sus planes inquietan en el Viejo Continente en las palabras del expresidente socialista. Mas ya subrayó en La Vanguardia del domingo que “de Europa recibimos comprensión, respeto o frialdad, no rechazo explícito, hasta ahora”. Para el plan secesionista, lejos de constituir un obstáculo se configura mucho más como una oportunidad. Porque el arbitraje situaría a Cataluña en términos de bilateralidad con España –la dicotomía estaría conseguida– y algo se sacaría de ella si los poderes de la Unión instaran a un acuerdo.

Mas –que apareció hermético y distante, frente al énfasis y la emocionalidad de González– había declarado horas antes del diálogo televisivo que “a partir del 9 de noviembre se deberán tomar muchas decisiones”. Esta es una partida en la que el president ya ha dicho que la historia de Cataluña –la cesión pragmática, la negociación de tangibles– no se va a repetir y, mucho menos, se “hará el ridículo”, quizás recordando a Macià en 1931 y a Companys en 1934. 
El ‘plan B’ de Mas no es el que mi apreciado Jordi Barbeta (LV) ha descrito (“evitar el choque de trenes con una encuesta de opinión llevada a las urnas”), sino jugar al todo o nada. Y hacerlo, 1º, porque quiere, y, 2º, porque el cuadro de mandos de Cataluña lo comparte con instancias de poder que no están en la Generalitat, sino fuera del Gobierno (ERC) o en la calle (ANC).

El único diálogo que quiere en este minuto histórico el secesionismo catalán es sobre un referéndum soberanista, para ganarlo y negociar luego la marcha de Cataluña de España y constituir un Estado. Será aparentemente imposible; escasamente verosímil; arriesgado o excéntrico; divisor dentro y fuera de Cataluña... será todo eso. Pero exactamente eso, y no otra cosa, quieren Mas y sus aliados. Y para conseguirlo tienen que crear –y ya lo están haciendo– un grave problema que trascienda a España y sea europeo. Un  problema de perfiles pasivamente insurreccionales que, efectivamente, “aterre” a la UE, como reconoció González que comienza ya a suceder. Es de suponer que Rajoy esté al tanto de lo que verdaderamente ocurre en Cataluña.

cule1899

PD: les negretes son meves.

martes, 4 de febrero de 2014

Un entrenador de veritat ...

"Jupp Heynckes subía al escenario para hacer entrega a Tito Vilanova del Premio al Mejor Entrenador. El ex técnico del Bayern de Múnich ha tenido una actuación muy sentida en el transcurso del acto, de un premio que ha recogido Andoni Zubizarreta, ya que Tito Vilanova no ha podido desplazarse hasta el Palau de Congressos de Catalunya (Barcelona).

"Es para mí un gran honor y una alegría estar en esta gran gala de Mundo Deportivo, donde tendré el placer de entregar este premio a una distinguida persona, Tito Vilanova". El ex técnico del Bayern de Múnich repasaba la trayectoria de Tito Vilanova, añadiendo que "con Tito el equipo había hecho un juego fantástico, al igual que otros años, en mi opinión".

Finalizaba su parlamento diciendo que "Tito es un gran estratega de fútbol. Muy trabajador, reservado y valiente, que tiene una relación con los jugadores fluida". Destacando a continuación su profunda afición a la música y un "sentido positivo de los valores humanos. Su ejemplo no sólo está dirigido al mundo del deporte, sino al mundo en general, con señorío. Te deseamos un poco la suerte que te mereces. Eres un campeón del deporte y de la vida. En mí tienes un amigo para siempre"."



1 - Que en Tito no hagi pogut anar a recollir un premi d'aquestes característiques que es fa a Barcelona mateix ... Suposo que deu estar demacrat, el pobre.

2 - El veritable entrenador del millor Barça de la història marca els èxits amb la seva presència i els fracassos amb la seva absència. Les dates ho demostren ...

De l'estiu del 2008 fins a finals de 2011, quan recau en Tito, un equip imparable.
Desde de finals de 2011, quan comencen les seves primeres absències, es perd la lliga. Només fa falta repassar el que passa durant el mes de Gener i principis de Febrer 2012. El traidor de Munich no s'en sap sortir sol.
Tito torna a finals de temporada (fins i tot es guanya la Copa amb ell) i a la temporada 2012-2013, torna a dominar la lliga al Madrid de forma insultant i batent tots els rècords amb una evolució de joc que combina l'estil propi del Barça amb un joc més directe.
Però la seva 2ª recaiguda, la que no vam voler acceptar que era la definitiva, trenca al Barça. Es guanya la lliga per la gran avantatge acumulada, però l'evolució que es veia de l'equip es para en sec. Fins i tot quan ell torna, ja que ens torna una persona malalta i amb l'equip deixat de la ma de Déu.
Comença la temporada 2013-2014 pensant que no tindrem més problemes, però ve la retirada definitiva del gran entrenador que és fidel al club, i el club cau estrepitosament, com jo ja vaig anticipar en ple èxtasi dels "Tataistes", un entrenador mediocre, un Roura II, que no ha entrenat a ningú ...

3 - Llàstima que no haguéssim fitxat al Heynckes en lloc del mindundi actual.
Tindríem un senyor a la banqueta (en Roura II te més pinta de venedor de butifarres als xiringuitos del Camp Nou que d'entrenador del Barça).
Tindríem un entrenador que ha estat campió d'Europa dues vegades en els altres dos grans equips que hi ha Europa, Barça apart, i que sap que és dirigir un club gran.
Tindríem algú que sabria que el càncer del Barça es un tipus acabat de 34 anys que deambula pel mig del camp (ja s'en va aprofitar ell l'any passat, ja).
Tindríem un entrenador que juga un bon futbol, ofenssiu i que te variants tàctiques. Si a Ribery i a Robben els va fer arribar al nivell que van arribar, amb en Messi i en Neymar encara ho podria superar.
Tindríem un entrenador que coneix perfectament l'interior del Bayern, el que compensaria el coneixement que te el traidor de Munich del vestidor del Barça.

Vine l'any que ve, Heynckes.

cule1899