martes, 29 de marzo de 2016

El Johan de tots ...

Avui acaba el periode d'homenatge a Johan Cruyff. Han estat 4 dies on pràcticament tot el mon del futbol (i el català) han passat per l'Estadi per donar-li l'últim adéu.

Quan penso en ell, em venen al cap dos Johan molt diferents:

- El primer és el Johan jugador-entrenador. La veritat és que com a jugador nosaltres no vam tenir la seva millor versió, que es va quedar a l'Ajax. Pero la lliga del 0-5 al Bernabeu sempre serà recordada. En canvi, com a entrenador, canvia radicalment el nostre club. Això sí, mai hagués estat el entrenador que va estar si primer no hagués sigut jugador nostre. El Barça és únic i, per això, si prèviament no has estat dins ...
El seu caràcter ajuda a que el Barça deixi enrera el franquisme (que al futbol va durar fins finals finals dels 80 amb aquell Pepe Plaza "conmigo el Barça no ganará una Liga") i el victimisme amb un joc de caràcter més ofensiu i alegre ... doncs fins avui.
Es el Johan de tots ...

- El segon és el Johan "entorno". Curiós que del que es queixava tant ell en la seva època d'entrenador ... després ho va fer amb escreix posteriorment. El de "una vez fichado Neymar, yo traspasaría a Messi", el del numeret de la Presidència d'Honor.
Es el Johan d'alguns ...

Afortunadament, aquest segon Johan anirà caient en l'oblit, excepte per alguns que fundaran "el espíritu de Cruyff" (en plan espíritu de Juanito), mentre que el primer Cruyff, el Cruyff de tots, sempre estarà present en la nostra memòria.

Adéu, Johan. Descansa el pau. Moltes gràcies per haver vingut al nostre club quan aquí encara hi havia el feixisme i haver ajudat tant a que fes el canvi ...


cule1899


jueves, 17 de marzo de 2016

Les tres, altra cop?

Primer de tot, dir que és una llàstima que, per un minut (i perquè l'entrenador de la Juve la va cagar a la 2ª part, tot sigui dit), ahir no fos una jornada rodona.

No es pot tenir tot.

I parlant de no poder tenir-ho tot ... em sembla al.lucinant la sola idea de tenir un segon triplet consecutiu a l'abast. El pas del temps ens farà veure el que ha representat pel Barça la figura de Messi ... i el que representarà la seva absència. Però be, sembla que li hem allargat la carrera posant-li les dues bèsties al costat (gràcies Rosell i Bartomeu, respectivament) i encara queda un temps llarg per veure'l.

Anem a fer les prediccions d'aquest any, títol per títol ...



Copa: rival complicat a un sol partit. A més, ells amb la temporada acabada (la lliga, acabada i la final de la Europa League, si hi són, la setmana abans) i nosaltres (espero) a 6 dies vista de la Final de la Champions. No serà fàcil. Necessitarem que estiguin be els 3 del davant ...

Lliga: pràcticament guanyada. Es fa difícil imaginar com perdre una lliga en la que tens 4 empats d'avantatge. Es a dir, 4 partits que ni has de guanyar quedant-ne 9, Al Madrid, obviamente, el descarto ... Això sí, precissament en els dos propers partits, Villarreal i Madrid, és on no es poden fer 2 d'aquests 4 empats si no ens volem complicar massa el tema.

Champions: som el millor equip i, a doble partit, pràcticament imbatible. Podem tenir un mal partit, però és molt difícil dos amb el mateix equip. Però no sé ... Així com l'any passat tenia clar que guanyaríem la Champions, aquest any hi ha alguna cosa heraclitiana que em fa venir algun dubte: mala sort, lessions en partits clau, Alves cagant-la el dia decissiu, arbitratge UEFA per tema estelades, el Miki entrant un dia a felicitar-nos com a segurs campions de la Champions, etc ...
Parlo de temes extrafutbolístics i, fins i tot, esotèrics ... perquè a nivell futbolístic i en condicions normals, no hi ha color.

A veure que va passant a partir d'ara, qui ens toca demà, etc. ... En qualsevol cas, brutal el que fa el nostre equip quan apreten una mica ...

 cule1899

PD: gràcies, Luis Enrique. Amb la mort del Tito, una part del meu cor blaugrana va marxar amb ell. Sembla que ja he fet definitivament el dol i tú has ajudat molt a aconseguir que torni tot.