martes, 29 de abril de 2014

On és Wally?

Diuen que aviat treuran una nova versió del popular joc "On és Wally?", on has de trobar al traïdor de Munich en algun dels moments que van des de les últimes hores d'en Tito del divendres 25 fins el seu funeral d'ahir 28 a la Catedral de Barcelona.
Es veu que costa molt de trobar Wally en aquesta versió. Fins i tot corren alguns rumors (deuen ser antiPeplovers) que no hi és ...


El que li ha passat al traïdor de Munich es allò que es diu de diverses maneres ...

- "Justícia Divina"
- "A todo cerdo le llega su San Martín"
- "Heráclito" (Aquesta és meva, com ja sabeu ... Ningú escapa a Heráclito i la seva dialèctica de contraris).

Estic absolutament convençut que en Pep te un disgust brutal per no haver pogut anar a fer costat al que era, a pesar de les discusions, un gran amic. Ha de ser molt dur voler-ho fer, però saber que et trobaràs amb el rebuig absolut de la dona d'en Tito (principalment), fills i amics. De fet, fins i tot de molts dels jugadors del FCB.

Però "quién siembra vientos, recoge tempestades". El traïdor de Munich s'ha comportat com un veritable malparit en vida d'en Tito i, tret dels 4 Yihadistes Peplovers que es pensen que els títols donen dignitat, has quedat davant de tot el mon com algú que no pot ni anar a l'enterrament del que era un dels seus millors amics.
I ho ha vist tothom, a sobre. Pobre ... Ell sempre tan preocupat per la seva imatge ...

"En la penitencia llevarás el castigo". Ha de ser molt dur, traïdor de Munich. Molt dur. Saber que provoques un fàstic tan profund en els que eren els teus amics ...

Això sí, espero que aquella famosa entrevista que (segons els teus mitjans llepaculs) vas tenir amb Tito fa un temps fos veritat i, al menys, poguessis parlar amb ell a soles en el seu moment ... i fer les paus amb ell.
A diferència de tu, que ets un malparit que deixes tirats als teus amics amb càncer a l'altra punta del mon quan tú hi ets, soc dels que pensen "Dios aprieta, pero no ahoga".

Que et vagi malament avui, nen ... Es el que et mereixes ...

cule1899

viernes, 25 de abril de 2014

Descansa en pau, Tito

Trobarem a faltar el teu somriure

Quan va tenir que plegar aquest Juliol, pensava que en Tito, amb el tractament adeqüat i amb descans, s'acabaria curant. Amb molt de temps i molt d'esforç, això sí.
I fins i tot, tenia la petita esperança que al cap d'uns anys encara el podria tornar a veure a la banqueta del Barça.

Però no ... Malgrat els seus esforços, la seva malaltia no tenia cura.
Va poder disfrutar molt poc del seu somni de ser entrenador del Barça.
Algú allà dalt no ha estat just.

Descansa en pau, Tito. De part d'un que t'apreciava molt i molt.
I una forta abraçada als teus familiars.

cule1899

lunes, 21 de abril de 2014

Segueixen sense entendre res ...

Una cosa és el soci culé standard i una altra cosa és l'aficionat culé standard. Dos mons que l'únic que comparteixen és que volen que guanyi el seu equip ... Res més.
Afortunadament, pels temes estratègics, els únics que decideixen són els primers.

Aquests dies, aprofitant una setmana desastrosa del Barça, els que no tenen vot (sí veu ... inclús diria que excessiva veu) han iniciat l'enèssima campanya per intentar portar cap els seus interessos el lògic malestar dels socis ... els únics culés que tenen vot (per el qual se'ns en fot la veu).
Vaig veure per twitter que hi havia una campanya "dels de sempre" per fer mucadorades i pitades per demanar eleccions.

I una vegada més ... s'han trobat que el soci culé "s'ha pixat sobre d'ells".
De fet, em recorda bastant el que jo he fet amb els diferents membres dels Yoyihads amb els que interactuava en el seu moment. Amb la majoria d'aquests talibans no es pot raonar ... i pots fer dues coses: pixar-te sobre d'ells o passar d'ells. Jo sempre faig la 1ª per després anar a la 2ª. Et quedes molt més a gust ...
Ja en tinc la ma trencada després d'haver-ho fet tants anys amb madridistes.

Els no socis antirosellistes (inclou molts periodistes) no entenen res. Segueixen sense entendre com pensa algú que posa cada any (i any rera any ... i dècada rera dècada) diners personals pel seu equip. (Normal per altra banda en persones que no es gasten ni 15 euros mensuals i et volen donar lliçons de barcelonisme ... Són ridículs).

En un acte d'humanitat, explicarem a les ments culés no evolucionades (tinguem en compte que la majoria d'ells, a sobre, són votants de PPSOE i partidaris de 3es vies) perque el soci culé mitjà no els hi fa ni cas.

Doncs molt senzill ... Perquè als socis que no vam cridar res el minut 10 i 11 (però si al 17.14 ... com us fot a molts, eh?) NO ENS AGRADA L'ALTERNATIVA ... Senzillet.

I entre uns inútils que estan ara escollits democràticament (el referèndum del Nou Camp Nou legitima en Bartomeu) i uns antidemòcrates que pacten amb Manus Limpies ... no hi ha color. Desgraciadament, no hi ha color.
No us doneu compte, antirosellistes, que feu fàstic entre els socis?
No us doneu compte que MAI perdonarem el que va fer el vostre farmacèutic?
No us doneu compte que fora dels vostres mons talibans no pinteu una merda?

Els socis del Barça no votaran més a algú que tingui que veure amb el Laportisme i el Cruyffisme, culpables també de la situació actual del Barça. Ara ja, "per collons".
Ni tampoc donaran suport a iniciatives per provocar eleccions anticipades mentre no hi hagi un candidat nou i "net".
El gran drama que tenim aquests socis és que tenim clar que mentre hi hagi tota aquesta escòria laportista-cruyffista és impossible que surti una alternativa a ells per poder substituïr els dirigents actuals. Qualsevol s'hi posa ara ...
Els Xavi Torres, Ramon Besa, Pere Escobar, Antoni Bassas, Joan Maria Pou, etc. ja "s'encarregarien d'ell" ... Amb l'ajuda dels seus amiguets de la caverna espanyola, també interessats (per altres motius) que el Barça no vagi be ... I si no fos suficient, encara li enviarien els "pistolers" del farmacèutic a casa seva perque s'ho "repensi" ...

Els talibans antirosellistes, si volen eleccions, no fa falta que busquin als socis ...
Poden fer-ho amb els "seus mitjans habituals". Que fotin uns quants trets a casa d'en Bartomeu, que pactin amb la caverna per dennunciar judicialment qualsevol fitxatge del Barça, etc. Es a dir, en la seva forma habitual no democràtica ... perque de forma democràtica, entre els socis, no tenen res a fer.

Moltes gràcies per tot, malparit ...

cule1899

martes, 15 de abril de 2014

Comença el Basket de veritat

A mi se'm fa molt llarga la temporada regular de basket.
A la lliga, no sé quants partits per veure si pots jugar el 5è partit de la Final de la Lliga a casa teva. Ep, no dic que no sigui important perque normalment la Final de Lliga, si arriba al 5è partit, es decideix a favor del que el juga a casa ... però això d'estar més de mig any en partits "chichinabos", deunidó.

A la Euroleague el mateix. Més de 6 mesos competint per veure qui pot jugar el 5è partit dels Quarts de Final a casa ... si es que hi arrives. Perque el nostre amic XP és especialista en perdre l'avantatge de camp perdent el 2on partit que es juga a casa.

Aquest Quarts de Final són bastant interessants ...
El Barça te l'avantatge de jugar el possible 5è partit a casa i juga amb el més fluix dels 7 equips que queden vius. (Mira ... El mateix que passava a la Champions de futbol ... Ens va tocar el més fluix dels 7 equips que quedaven vius, però vam veure que nosaltres érem encara pitjors ... érem els més fluixos de tots ... Ànims, Tata ...).
Suposo que passarem,  però amb el XP d'entrenador, ves a saber. Fins i tot Windows l'ha retirat i nosaltres no.

El Madrid també te el possible 5è partit a casa, però li ha tocat "bailar con la más fea".
El Olympiakos de Spanoulis. Un equip que quan juga al 100% ... és molt i molt complicat de batre. Encara recordo les dues defenses que van fer al CSKA en les dues últimes Finals Fours ... Els van desquiciar ...
I, a sobre, si han de fer 100 punts per guanyar una Final Four, també els saben fer.
Si el Madrid es posa 2-0 els dos primers partits, passarà. Pero sino ... Hi ha un madridista que porta tot l'any fent els creuaments de la F4 ... Ja veurem si hi arriben.

El Milano crec que jugarà la seva Final Four. El recordo com l'equip més incòmode amb el que ha jugat el Barça. Te avantatge de camp, te l'oportunitat de jugar la Final Four a casa seva i juga contra un equip, el Maccabi, que és molt perillós a casa, però baixa molt fora. I el Milano és especialment fort a casa seva, amb el 5è partit allà.

Finalment tenim el CSKA-Panathinaikos. A diferència de Olympiakos, la seva estrella Diamantidis sembla que estigui ja en plan Xavi Hernández, o sigui, viu més de la història. Segueix tenint una classe excepcional, però ha baixat un nivell.
Però be ... Aquests cracks, si tenen el dia i més en bàsket, et poden amargar. I com que el base titular del CSKA és un pixafreda per aquests partits ...
Una eliminatòria similar a la del Madrid. Si fan el 2-0, passaran ... però si s'ho han de jugar a Grècia ... El que passa que veig molt factible el 2-0 inicial.

Pronòstics ... Passaran Barça, Milano i CSKA. Sincerament, on tinc més dubtes és en el Madrid-Olympiakos. Crec que quan els madridistes vegin aquest, tremolaran ...

Spanouuuuuuulis ... Si és que el nom fa por ...

cule1899

viernes, 11 de abril de 2014

Madrid o Bayern?

Després de ser eliminats a la Champions "gràcies" al Pòker (Pinto, Alves, Masche i el càncer Xavi) i amb l'ajuda inestimable del mindundi de la banqueta (de fet, és un Repòker), avui ens trobem mirant que és el que fan els altres equips que queden.
Es a dir, veiem per primer cop en anys una eliminatòria Champions com un madridista de la vida del segle XXI. Gràcies, Repòker ...

I ens trobem una eliminatòria Madrid-Bayern, que el 99% dels culés vol que vagi d'una manera, però el menda, com sempre, en direcció ... contrària?
Jo vull els dos equips eliminats, però el destí fa que s'enfrontin entre ells i, al menys en aquesta eliminatòria, no poden ser eliminats tots dos. I qui vull que passi? ...

Se'm fa molt difícil desitjar que passi el nostre rival etern. Se'm fa impossible desitjar que passi el rival que representa les essències de l'Espanya neofeixista (tot i que ja he pogut comprobar que no fa falta ser madridista per tenir certes essències) ...
Però també se'm fa impossible desitjar-li sort al traïdor que va oferir-se al Bayern el 26.07.2011 mentre representava al Barça. I perquè no dir-ho ... Veure als Peplovers "suicidant-se" en massa ... Osti tú. "Para todo lo demás, Mastercard".

Si m'asseguressin que el Mourinho guanyaria la Final al Madrid ... Els Peplovers, vençuts pel Madrid. Els Moulovers, perdent una final del seu equip a mans de Mou ...
On s'ha de firmar perque guanyi el Madrid al Bayern?
Però ningú m'assegura lo anterior ... i un Madrid campió de la Champions eliminant el Bayern del traïdor i el Chelsea d'en Mou ... collons ... seria insoportable aguantar als madridistes. I els que som de veritat culés sabem que això seria molt dolent pel Barça
On s'ha de firmar perque guanyi el Bayern al Madrid?

Així que, davant d'aquesta eliminatoria ... tinc molt clar el que fer. Esperar a veure el que passa ... i després pixar-me a sobre ... o dels Moulovers ... o dels Peplovers.
Sempre sortiré pixant ... perdó, vull dir que sempre sortiré guanyant ...


cule1899

PD: ja ... ja ho sé. Que pinta aquesta imatge dins del contexte de l'actual article?
Doncs res ... Però no voldreu que posi l'escut de l'equip més representatiu del neofeixisme o que posi l'escut de l'equip que entrena el traïdor de Munich, oi?

PDI: i a més, amb la bandera independentista ... per tocar els collons, de passada.
"Ya puestos" ...


domingo, 6 de abril de 2014

El referèndum del Barça

Primer de tot ... dir que m'esperava que guanyés el SI, pero mai en una proporció de 3 a 1 (el resultat del partit d'ahir). Quasi be un 75% contra un 25%.
Jo esperava un 60/40 o màxim un 65/35, però mai un 75/25. Al.lucinant.

Aquests resultats (que no oblidem no són unes eleccions, sino que són un referèndum), apart de validar el projecte Nou Camp Nou, provoquen el següent:

1er - L'actual Junta està més que legitimada que continuar fins el 2016.
Fins ahir jo pensava que no, però tot i no ser unes eleccions ... un resultat d'aquestes característiques a favor de la proposta de la Junta, en el moment més desfavorable possible per ella, no admet cap tipus de dubte. En Bartomeu no ha estat escollit directament per les urnes, però sí ha estat refrendat per elles de forma indirecta ...
I pot continuar tranquil.lament com a President fins el 2016. Fins ahir, era com si estigués com a Treballador Temporal. A partir d'ahir, ja no ...

2on - El Laportisme/Cruyffisme ja te la prova definitiva que serà escombrat electoralment si es presenta el 2016. Per si en tenien algun dubte.
De fet, recomano als que no volen que la Junta actual renovi els seus càrrecs fins el 2022 (jo podria estar entre ells) que durant aquests 2 anys busquin algú absolutament nou ... i, sobretot, que renegui públicament del Laportisme i del Cruyffisme com a model de futur (no renegar del seu passat, sino com a model de futur).
Fins i tot no aniria malament que, en el seu programa electoral, porti un apartat demanant la inhabilitació com a soci del farmacèutic. "Para despejar dudas" ...
Si no ho fan, no tenen res a fer. Perque, en aquest cas, fins i tot jo votaré en Bartomeu.

3er - Un altre requisit del possible candidat (ha de ser un de sol per tenir alguna probabilitat d'èxit) és que s'ha de comprometre a tirar el projecte Nou Camp Nou endavant, i amb la mateixa filosofia que s'ha votat. Qualsevol intent de voler canviar el resultat d'un referèndum amb unes simples eleccions tindrà una resposta electoral similar a la que hi ha hagut al referèndum. I si hi ha engany per guanyar les eleccions i després tirar-ho enrera, veurem la moció de censura més ràpida de la història.
No com la que va fer el pallasso de la farmàcia, no ...
De fet, ha d'entendre que la Junta actual, amb tota la legitimitat del mon, deixarà tancats la majoria dels contractes durant aquests 2 anys. En el cas que guanyi les eleccions, s'ho trobarà tot fet i lligat.

4rt - Hi ha una dada que no sé interpretar be: abans del partit, havien votat (parlo de memoria i a nivell de grans números) unes 20.000 persones. Això vol dir que durant la fracció 17-21 hores, la que coincideix abans, durant i després del partit que s'ha jugat entre les 18-20 hores, només han votat bastant menys de 20.000 persones.
I al Camp Nou hi havia en aquells moments unes 80.000 persones, quasi be totes sòcies. Suposant (que seria molt suposar) que inclou les 20.000 persones que han votat abans ... vol dir que hi ha, a grosso modo, 40.000 persones que estaven en aquell moment al Camp i no han anat a votar. Més que el número total de votants ...


Aquesta última dada és la que no em quadra. 40.000 persones sòcies, en aquell moment al Camp ... i no perdre 20 minuts abans o després del partit per dir SI, NO o EN BLANC ... en una de les decisions més importants del club? Brutal ...
Evidentment, hi ha casos que el soci és el pare i el que va al Camp és el fill o familiar i no pot votar, però el nombre no pot ser tan gran.

Només hi trobo dues explicacions:
A - Ja m'està be el que decideixin la majoria dels que van a votar.
B - Se m'en fot absolutament tota aquesta guerra i si fan el Camp Nou o no .. jo vinc a veure al meu equip, que és l'únic que m'interessa.

Per a mi, juntament amb la diferència, el més sorprenent de la jornada d'avui.

Per acabar, una gran jornada pel nostre club. Una de les decisions més importants del club dels propers 25 anys, feta encara pels socis, tant per acció com per omissió. Segueix sent un orgull ser soci del Barça i veure que participes en les decisions més estratègiques del club. Que duri ... que no serà per sempre més.



cule1899

jueves, 3 de abril de 2014

Fets que fan història

Ja s'ha publicat la Gigafoto de la Via Catalana. Evidentment, el primer que he fet és buscar el tram on sortia amb la família i amics ... i la veritat és que fa gràcia veure't ... Fa molta gràcia veure't.

Un cop passada la primera impresió, comentar la foto a casa, amb els amics que hi surts, reenviar-la a coneguts, que ells et reenvïin on surten ells, etc ... ve la gran reflexió: surts a una foto que passarà a la història.
Quan la Catalunya independent sigui un fet de fa molt de temps, per exemple, al 2100 (ja no hi serem ningú d'aquí), algun net meu li explicarà al seu net que els seus rebesavis van estar allà en un acte molt senzill, però molt important pel seu poble. I ens podran veure en el seu Ipad 44 o el que sigui que hi hagi en aquells moments ...
I la veritat, crec que poques imatges poden ser millor que aquesta per ensenyar-li qui érem ... Donant-nos les mans, familia i amics junts, diferents generacions, cares de felicitat. Fins i tot un sol esplèndid, que es va fer esperar el punyetero ...


L'altra dia, un periodista explicava una anècdota de Lituània a principis dels 90: ell va anar-hi el dia que proclamaven oficialment la seva independència per fer un reportatge.
I va quedar "sorprès" de veure la poca gent que hi havia cel.lebrant l'aconteixement.
Va començar a preguntar que era el que passava ... si és que no els hi feia il.lusió, si és que hi havia un altre lloc on es fes la celebració, etc. ...
I bàsicament el que li van dir és que el dia de la celebració havia estat el dia de la Via Bàltica. Aquell va ser el dia que van cel.lebrar realment la seva independència.
Aquest mateix periodista, quasi 25 anys després, deia l'altra dia: "ara entenc el que em van dir els lituans. Llavors no els vaig entendre" ...

Nosaltres trigarem més per ser lliures perque hi ha un poble amb greus dèficits democràtics a l'altra banda*, però tant se val. Es una simple qüestió de temps ...
Més temps, menys temps, però una simple qüestió de temps.
Cada vegada tinc més clar que hem de gaudir i disfrutar del que està passant. Es normal ser impacients, però hem de ser cada vegada més conscients que som uns privilegiats per poder viure aquests moments. Els nostres avantpassats no els van poder viure i els nostres descendents futurs veuran la llibertat de Catalunya com quelcom normal.

cule1899

PD: article 500 del blog. Un article especial ...

* Per no ser injustos amb la gent democràtica espanyola com cal (els de veritat), no tots són així. Hi ha una minoria que també mereixen passar a la història pel seu respecte als valors democràtics que posen, fins i tot, damunt els seus sentiments.
Com aquestes dues persones de la foto ... No fa falta que digui qui són, oi?.
Felicitats. Sou admirables ...