jueves, 19 de marzo de 2015

La màgia ...

El que es va veure fer ahir a Messi durant els primers 45 minuts és impresionant.

Nosaltres ja fa 10 anys que el veiem, i tot i estar acostumats, encara ens sorprèn. Però els que no tenen la sort de veure'l cada 15 dies és que flipen directament.

Ahir, en una de les localitats que es devia revendre al Camp Nou, hi havia un seguidor del City amb la camiseta blava del seu equip. Jo el veia força be des d'on estic ubicat.
I era brutal les cares que feia quan va veure l'exhibició d'en Messi de la 1ª part. Va quedar tant entusiasmat que, en una de les vegades que es va cantar el nom de Messi al Camp Nou ... ell es va posar a cantar-ho també.

Ni s'en recordava, en aquells moments, que ell era seguidor del City i que el seu equip estava eliminat. Després segur que sí, però durant uns moments, va oblidar-ho i es va deixar emportar pel mon de la màgia del nostre excepcional petitó.

Probablement, per això m'agrada tant el mon Disney. I el nostre "dibuix animat" (ja sé que en Valdano ho va dir de l'excepcional Romario, però és que en Messi encara no hi era) produeix la mateixa sensació. No només a mi, sino a seguidors d'altres clubs.

No sé el que farà el nostre equip en el que queda de Champions (la Lliga i la Copa neofeixista me la pelen. Si les guanyem, millor, però me la pelen. Em fa vergonya aliena que el meu club tingui que participar en aquestes competicions putrefactes ... A veure si és veritat que ens foten fora d'elles. "No caerá esa breva"), però veure màgia amb una pilota als peus és impagable. Moltes vegades oblidem que el futbol és un simple divertimento i que vas cada 15 dies al Camp Nou a veure espectacle, a veure coses que tú ets incapaç de fer amb una pilota als peus.

I el que es va veure ahir ... En Suárez i en Neymar, dos figures mundials, semblaven uns amateurs, uns mediocres futbolístics. No el podien ni seguir. I la sensació de pànic que provocava a tot el City ... palpable a l'ambient.




No sé que farà el nostre equip en el que queda de Champions. Ahir mateix, el dia d'un espectacle al.lucinant, el seu porter ho para tot i a nosaltres ens piten un penal que fa plorar. I si posen l'1-1 a falta d'un quart hora ... ves a saber el que hagués passat, un cop entren els nervis a escena ...

Però la màgia... fer que un rival canti el teu nom en un partit on es juga el seu ser o no ser ... no te preu.

¡¡Qué bueno que viniste!! Gràcies per haver escollit el Barça ...

cule1899