Rival: Córdoba Club de Fútbol (II)

El propietari del Córdoba CF, don Carlos González, és un personatge insòlit que juga precisament a això, a ser insòlit.

Don Carlos és un empresari, president del grup ECCO de consultoria informàtica. Forofo del Real Madrid, el seu nom ha sonat diverses vegades entre els aspirants a la Casa Blanca. A les eleccions del 2003 va presentar la seva candidatura, encara que va acabar formant tàndem amb Lorenzo Sanz i van ser derrotats per Florentino Pérez.

Va repetir el 2009, com a vice-president en la candidatura de Juan Onieva, que es va retirar als pocs dies sota pressions tremendes de la caverna empresarial i mediàtica blanca.

Conscient que ho tenia difícil amb Florentino, d'entrar a la junta del Madrid, González va abaixar les pretensions i aquell mateix estiu va intentar comprar el Mallorca. Es va anunciar un principi d'acord, però don Carlos va deixar anar una torrentada de declaracions esperitades (posaria el periodista Alfredo Duro com a director tècnic, fitxaria Figo per 5 Milions d'euros anuals per vèncer la resistència de la dona del jugador a traslladar-se a Mallorca, fitxaria Riquelme, fotria fora Webó i Corrales...) que van decidir a Mateo Alemany a trencar l'acord.

Val la pena llegir l'article que li va dedicar Matías Vallés al Diario de Mallorca:  Adiós al fichaje de la mujer de Figo

Incansable, don Carlos va intentar comprar el Rayo Vallecano que els Ruiz Mateos volien vendre, però la cosa no es va concretar.

Finalment, el juny del 2011, va comprar a José Romero el 98,7 % de les accions del Córdoba CF, un club enfonsat en una situació econòmica ruïnosa, sota administradors concursals i amb els jugadors sense cobrar.

La seva arribada no va caure gaire bé als seguidors del club, que confiaven molt més en el pla esportiu que havia presentat un altre possible comprador, Alessandro Gaucci, un empresari italià igualment insòlit, com ho mostra que fitxés Saadi Gaddafi per a jugar al Perugia, quan era conseller delegat del club.

González es presentava sense cap pla esportiu, però va posar sobre la taula els calés que negava Gaucci. Els comentaris del afeccionats van ser aspres:  

“Romero ha escogido la opción del Sr. Carlos Gonzalez unicamente porque le ha puesto dinero en la mano, a pesar de que no tiene aún ningún proyecto. Que sea lo que Dios quiera”. 

“A mi me gustaba mas lo de Gaucci pero estos que nos dirigen no hacen caso a la aficion ni a los intereses del club, sino a los propios”. 

“Mirar por google lo que es este tio y sabreis .... en fin la peste de venta”. 

Encara que es va acabar imposant el:

“Solo digo ke dejemos trabajar a este hombre ke bastante ha hecho ya con comprarnos y meterse en un berenjenal.” 

La presidencia de don Carlos s'ha caracteritzat pel contrast entre les seves promeses permanents de pugar a Primera Divisió, i la realitat d'un equipo de potència mitjana. La contradicció fa que els fòrums cordovesistes visquin una polèmica constant entre els que veuen el club prop dels llocs d'ascens, i els que veuen venir la baixada a Segona B.

De fet, l'equip està a la meitat de la taula, al lloc dotzè. No juga malament, si bé té el punt feble de fer pocs gols (21 en 20 partits). La defensa els funciona a casa però no a fora (6 gols per 16)

Com comentem amb sorna andalusa: "En Navidad se han dedicado a entrenar el disparo fuera". 

La temporada passada, el Córdoba tenia un entrenador d'empenta, Paco Jémez, que el va dur a la sisena posició. Van jugar el play-off d'ascens a Primera, però el van perdre contra el Valladoli ("ha sido el mejor año de la historia reciente del club"). Jemez va marxar al Rayo Vallecano i don Carlos va ascendir l'entrenador del Córdoba B, Rafa Berges, que només tenía experiència a Tercera i Segona B.

Berges fa jugar l'equip amb ordre, però els resultats han baixat. De fet, té bons fonaments futbolístics; havia estat defensa central de la selecció que va guanyar els Jocs Olímpics de Barcelona 1992, amb Guardiola, Luis Enrique, Abelardo i Ferrer. Amics per sempre.

Que farà el Córdoba al Camp Nou?

Els seus seguidors recomanen a Berges:"Sé valiente y juega con 11 delanteros”.

La raó és clara (copio): 

“estos peseteros ban a hacer el partido de su vida por sus propias convenencias para esivirse y sacar buenos contratos no por el Cordoba que a estos les trae sin cuidado sino por ellos sobre todo los que acaban contrato”.

Probablemente veurem el debut al Córdoba d'un vell conegut culé, Armando Lozano, acabat de fitxar al Tiburones Rojos de Veracruz. Lozano va ser defensa central del Barça B del 2009 al 2012 malgrat tenir una edat massa alta (25-27 anys) per jugar en un filial.

Si us sentiu cordovesistes, esteu convidats al sopar conjunt de la catalana penya Sangre Blanquiverde i la directiva del Córdoba que avui dimecres dia 9 a les 21 h. del vespre se celebrarà al Bar Pasatapas de la Barceloneta, al carrer Aiguader, 6, “con el objetivo de reunir a la máxima gente posible para realizar dicha cena”.  Ja ho sabeu.

La trobada del dijous serà per dinar. Cita a les 14.00 h. a l'estàtua de Colon i xeflis al centre comercial Maremagnum, amb trasllat conjunt en metro al Camp Nou a partir de les 19.00 h. No us ho perdeu. L'esforçada penya parla de una “invasión blanquiverde”.

Potser don Carlos animarà les trobades amb un vídeo com el famós que va penjar a Youtube amb el títol: Mensaje del Presidente del Córdoba a su Majestad el Rey , on exhibeix diplomàcia esmentant les dificultats de la casa reial amb els elefants, els gendres i les filles, per consolar el monarca amb un: “pero su copa mola”.

Les reaccions van ser tan escandaloses (era el que pretenia, suposo), que don Carlos González va haver d'anar a El Larguero a explicar que es tractava d'una broma feta amb  tot l'afecte per al Rei.

Tanmateix, amics.

ZYXavier