Copa? Lliga? Champions?

Deixarem per més endavant el tema independentista, perque tots els temes realment importants pendents (tret de sorpresa) es decidiran el mes de Juny. Bàsicament són dos: si finalment hi haurà llista majoritària pel SI i si UDC seguirà a Mas o a Duran. Es a dir, dos mesos "chichinabo" a nivell indepe ...
I ens centrarem en el Barça, que te els propers dos mesos "no chichinabos", on s'ho juga tot. El fet d'arribar a l'Abril amb opcions de guanyar-ho tot ja és un gran que ...

Primer de tot, comentar que el Barça actual és un equip que em provoca desconfiança i confiança a la vegada. Em produeix les dues sensacions:

- La desconfiança. Produïda per ser un equip que ja no domina els partits. Els últims dos partits de lliga, per exemple, han estat d'equip petit. Amb molt poc control de partit. Això passa perque el mig camp del Barça és actualment la pitjor línea de l'equip. Iniesta i el càncer són dos futbolistes acabats, que com a màxim poden jugar uns quants minutets i quan els altres estan cansats, Busquets te una lesió crònica (només s'ha de veure com es mou) que no el deixa ser el que era i Rakitic/Rafinha estan en el seu primer any i juguen a una altra cosa. Afortunadament, tenim Mascherano per donar un cop de ma, però és una linea molt fluixa.
I desconfiança també produïda per una cosa que juga a la banda dreta de la defensa, anomenada Alves, que a mi m'han d'explicar com encara juga com a titular en aquest equip. Molts d'aquí pensem que una de les seves cagades ens costarà la Champions. De fet, la del dia del Málaga, en condicions normals, ja ens hagués costat la lliga, però al Madrid li va donar per fer el tonto amb Villarreal i Bilbao ...

- La confiança. No obstant el que s'ha dit abans, confiança en base als 3 que tenim davant. Serà difícil que els 3 estiguin a un nivell estelar a la vegada (el dia que passi, ens posarem el pitet), però només que 2 de 3 ho estiguin ja és brutal. I si estan en un mal moment de forma (Neymar, per exemple, en aquests moments), són tan bons que fa que estiguin igualment un parell de tios constantment pendent d'ells.
(No oblidem mai que el recanvi és "corre, Forrest, corre", que quan surt, els defenses contraris ja es relaxen ... Per cert, seria un bon recanvi per l'Alves ...)
I confiança, sobretot, en que és un equip ultracompetitiu. Tot el que no tenim de brillantor ho tenim de competitivitat. I això és molt bo pel que vindrà. El fet que quasi no ens facin gols de falta/còrner i que, a sobre, en fem nosaltres i de decissius és molt sintomàtic. Si el traïdor de Munich hagués treballat això com ho ha treballat l'actual cos tècnic, hagués guanyat 4 Champions amb aquell equip irrepetible ...

Què farem a les 3 competicions que queden? Anem a veure per ordre de menor a major importància:

- Copa del Rei. Amb Athlètic i jugant al Camp Nou. Si no hi ha lesionats o baixes, el menys complicat. Els pobres de l'Athlètic ... ja és mala sort que cada vegada que arriben a una final els hi toca amb nosaltres.

- Lliga. Jo no la veig guanyada. Costa molt guanyar els partits, especialment els de fora de casa. I s'han de guanyar perque, en realitat, el Barça només te un partit de marge. I el calendari a curt plaç, (sense contar Almeria) Sevilla (fora) - València (casa) - Espanyol (fora), amb el PSG pel mig i tot en 15 dies, és molt cabron cara a la lliga. Si després del partit de l'Espanyol el Barça porta els 4 punts d'ara, llavors sí que ho te be.
Però aguantar aquest ritme de partits durs amb el mig camp que tenim i amb l'obligació de guanyar tots ... no sé, no sé.

- Champions. No la tenim gens, gens malament, sempre tenint en compte que hi ha el factor Alves com a perill permanent. Perquè? Per tres motius:
A - Els equips que ens poden fer mal per tipus de joc en dos partits "a cara de perro" o ja no hi seran (el Chelsea ja és fora, Madrid/Atlético un dels dos va fora) o tenen lesionats/sancionats (l'anada del PSG és sense Ibra, Verrrati i David Luiz, l'equip del traïdor de Munich acaba de perdre Alaba). Aquella sensació que pot ser el teu any ...
B - Messi, Neymar y Suárez. Tenir aquests 3 (si no es lesionen també, és clar) en aquests partits "gossos" és clau. I aquesta caiguda física que han tingut tots 3 en els últims partits ja va be. Era impossible que estiguessin a tope des de Febrer fins a Maig.
C - La competitivitat de l'equip. Si per la Lliga és important, per la Champions és clau. I no va malament "haver patit" durant molts partits. Perque la fase decisiva de la Champions sempre te partits o moments de patiment molt gran.

A veure el que va passant ... Però be, a dia d'avui, tenim les 3 competicions força be ...

cule1899