lunes, 12 de mayo de 2014

Són 5 dies ...

Al final ha estat possible. Una espècie de miracle fa que el Barça arribi amb opcions de guanyar la Lliga guanyant l'última jornada ... i que la seva victòria no li doni el títol al Madrid. Fa 2 jornades ningú podia creure les dues combinacions. I a sobre ho ha fet sense guanyar, amb dos empats.

Els que entenem de futbol ja sabiem que ahir, a Elx, tindríem un partit molt i molt complicat. Per molts motius:
- la dificultat per tornar a connectar-se a la lliga un cop ho has vist tot perdut
- l'ansietat per guanyar d'un equip al que li costa horrors guanyar fora de casa
- la sensació de ridícul si perds la Lliga al camp de l'Elx
- un equip amb força baixes clau en aquests moments que tornaven a ser claus
- els pseudoculés Peplovers (LTA 0-4) amics de Manos Limpias esperant ...
- un vestuari en el que molts jugadors ja saben que no continuaran l'any que ve
- un entrenador que ja te el seu cap a "mi Buenos Aires querido"

Massa coses per un esport que algú va definir molt be com "un estado de ánimo".

A més, el partit era contra un equip molt ben treballat, que es jugava el descens (tensionats al màxim), però al que l'empat li anava be (podien esperar al darrera).
Poder jugar al 0-0 a casa contra el Barça actual al que, a mes, li falten 4 titulars indiscutibles i claus (Valdés, Piqué, Alba i Neymar) i "con los estiletes" Pedro i Alexis, jugadors mediocres en partits amb espais tancats ... era ideal per l'Elx.

I a sobre, a mesura que anava avançant el partit, el Barça tampoc tenia clar quin resultat li valia: no li valia l'empat apriori, però l'empat de l'Atlético al final del seu partit feia el 0-0 un bon resultat. De fet, igual que guanyar. Igual quedar a 1 que a 3 punts.
Però clar, si marcava l'Atlético, perdies la lliga i llavors has de mirar de guanyar ... però clar, si per anar a per totes al final, ens marquen en una contra (va estar a punt de passar). perds un partit en el que t'anava be l'empat i llavors perds la lliga així ...
"Las risotadas" s'haguessin sentit des de 600 kilòmetres i els Peplovers (LTA 0-4) pseudoculés haguessin disfrutat com mai. Tot massa complicat ...

Finalment, objectiu assolit i un tema adicional: si el Madrid hagués guanyat ahir, el Barça quedava en un mal son per l'últim partit de lliga: si perdia o empatava, li donava la liga al Atlético i si guanyava, li donava al Madrid. Un lose-lose de manual.
Al menys, ara, gràcies al Madrid i al nou entrenador del Barça (ahir s'ho va guanyar), tenim un win-lose possible ... i sempre sense el Madrid. LTA també.

"Lo pasado, pasado está". Ens queda un últim partit molt especial, perque jo no recordo haver estat al Camp Nou jugant-me la lliga a l'última jornada amb el rival al camp, no a altres camps. Es com una Final dins la Lliga. Les 37 jornades no han servit per res, tret de donar l'empat favorable a l'Atlético.

Aquest any és el primer en molts anys que no he pogut veure el partit més important de la temporada al Camp Nou: les semifinals Champions. Estàvem eliminats. Curiosament, en veurem un d' importància molt similar que no estava previst. No per la importància de la competició (la Champions és la Champions), sino pel seu component decissiu i especial. Serà com una eliminatoria Champions en la que tens que guanyar perque l'empat o la derrota classifica l'equip rival. Com si haguessis fet un 0-0 a l'anada i saps que el 0-0 no es mantindrà en el partit ...

Un partit per disfrutar. Un partit en el que els socis sabrem estar (com sempre) a l'alçada de les circumstàncies abans i durant el partit. Un partit en el que sabem que som nosaltres. els habituals del Camp Nou, els que tindrem que fer guanyar el nostre equip el dissabte, perque estan entre deprimits anímicament i fosos físicament. Un partit que serveix per tancar una temporada desgraciada (en la que ens ha passat de tot) amb un molt bon gust de boca si guanyem.


El soci del Camp Nou, decisiu una vegada més ...

Fins i tot, ens permetria despedir d'una forma brillant a gent que ha estat història en el nostre club (el gran Puyi aixecant la Lliga, Valdés en el seu últim partit), a jugadors que marxen del club un cop han viscut els seus millors anys (Alves, Mascherano ... entre altres) i a un entrenador que no ha donat el nivell, però que per altres motius s'ha fet estimar a la seva manera. Es un "bon paio". Un mindundi, un mediocre tàcticament, però un "bon paio".

Són 5 dies per deixar l'equip tranquil. Són 5 dies per fer les paus amb ells. Són 5 dies per estar al costat d'ells. Després del partit ... ja sabem que s'han de fer moltes coses. Però durant 5 dies ... ara no toca.

cule1899

viernes, 9 de mayo de 2014

#estempreparats



Falten 6 mesos exactes per fer la consulta al poble català i saber que és el que volen ser (majoritàriament) en el futur: un Estat independent, un Estat confederal dins l'Estat espanyol o continuar sent una Comunitat Autònoma espanyola.

Molta gent diu que la consulta no es farà, però ja veurem.
Quan les enquestes diuen que 3/4 parts de la societat catalana volen que el poble català sigui consultat ... i quasi be un 90% diuen que s'ha de respectar el resultat sigui quin sigui ... és molt difícil actuar contra la consulta.
De fet, veient aquests percentatges, vol dir que, fins i tot, molts dels votants catalans de PPSOEC's estarien en contra d'una prohibició antidemocràtica.

Els antidemocràtics volen vendre fum dient que una consulta popular és il.legal porque no está en la Constitución. Quina imbecilitat d'argument. Per aquesta regla de tres, la preparació de la Constitució Espanyola era il.legal ... perque es feia sota lleis vigents que llavors que no preveien una Constitució en la que es parlés de nacionalidades, legalització de partits comunistes, etc.

El govern espanyol parla indistintament de referèndum o consulta perquè sap que pot vetar políticament un referèndum (ja ho ha fet perque depèn del Congreso), però només pot vetar jurídicament (i ja veurem, perque segons com es faci la llei ...) una consulta popular sense caràcter vinculant jurídic que depèn de l'Estatut i el Parlament.
I com que PPSOEC's al Parlament (i a la societat catalana) tenen la força que tenen ...

A més, el govern espanyol (i la majoria de la societat espanyola que ho permet amb el seu silenci) te el gran problema de com convènçer al mon civilitzat ...
Allà poden arribar a entendre els problemes que pugui posar l'estat espanyol per la independència, però es fan creus amb la postura antidemocràtica de no permetre votar. I encara fliparien més veient a la Guàrdia Civil empresonant Presidents i requisant urnes, única via real que els hi queda per impedir la consulta.

Els editorials dels diaris més prestigiosos del món dels últims dies ja tenen clara una cosa: el problema català no és un problema català. Es un problema espanyol, perque el problema està allà. Els antidemocràtics no són els catalans, sino que estan allà. I els que es manifesten per la llibertat del Sahara mentre aquí no diuen res també estan allà, siguin de dretes o (principalment) d'esquerres.


Que vagin fent, que el temps passa inexorablement. 6 mesos.
Que vagin mirant el Mundial i després poden marxar de vacances. Ja s'ho trobaran ...

cule1899