Que et vagi be a l'United

Arriba una altra vegada una oferta estratosfèrica per Cesc, a l'igual que l'estiu passat. Per molt que la Yihad Xavista insisteixi, hi ha jugadors que tenen ofertes any rera any i hi ha càncers pels quals fa segles no n'arriba ni una. Ni per 5 milions d'euros.

Jo de tu marxaria, Cesc. Vas venir aquí renunciant a una pasta gansa quan tenies ofertes per poder anar a l'equip del mon que volguessis. Fins i tot renunciant a una part del teu salari per facilitar el teu traspàs de l'Arsenal. I vas venir aquí perque en Tito (no l'inepte traïdor de Munich, que ja s'havia ofert com una meuca al Bayern) et va dir que series el substitut d'un Xavi que ja començava el seu decliu fa 3 temporades i que faria una evolució del Barça en base al teu lideratge al mig del camp.

El que no t'haguessis pogut pensar mai (ni jo) és que ens trobaríem a un puto egoista de merda que no voldria reconèixer de cap manera que el seu temps havia passat.
I això ja et va fer estar 2 temporades jugant a 25.000 llocs i amb un esquema que estava condemnat al fracàs si es mantenia en el temps.

Però be. Vas tenir paciència i aquest ja tenia que ser el teu any, amb un Tito ja recuperat que hagués fet que en Xavi fos el teu suplent. Però el Principito d'Astúries és com l'altre principito del Madrid. Les desgràcies dels demés sempre els afavoreixen ...
I la baixa definitiva d'en Tito va fer arribar un nou entrenador que, tot i que ho va provar al començament amb tu pels consells d'en Tito, va resultar un pelagats, un mindundi, un pocapena ... i al final ha fet seguir jugant (a pesar dels desastres evidents coincidint amb la seva titularitat) al personatge més nociu que te el club: el puto càncer dels collons, que encara diu que vol "passar pàgina" i que mirem la temporada que ve.

La oferta del United d'aquest estiu passat et va agafar amb el tema Tito molt recent. Suposo que vas entendre que no era el moment de marxar, tot i que "visto lo visto", ja tenies que haver-ho fet llavors. T'haguessis estalviat els xiulets dels imbècils que encara aplaudeixen en Xavi.

Una llàstima la doble desgràcia que hem tingut durant aquests dos últims anys:
el càncer d'en Tito + el càncer del Xavi. Sense aquestes desgràcies, tot hagués estat molt més fàcil i haguéssim pogut fer una transició sense problemes. Aquests dos càncers sumats no han fet possible poder veure un equip que hagués estat molt gran.

Ara ja és igual. La il.lusió que tenies quan vas venir (que jo compartia) ja s'ha acabat. Les coses, a la vida, tenen el seu moment i no són permanents. L'actuació durant aquests 3 anys del tumor maligne terrassenc ha estat tan brutal que no hi ha cura.

Ves-te'n a tornar a fer gran a l'United, Cesc. Tret que vingui un entrenador amb collons de veritat que faci un Ronaldinho amb Xavi, és a dir, que digui "aquest tio, fora de l'equip" des del primer dia, no siguis tonto i no et quedis aquí.
I no crec que ningú tingui nassos de fer-ho en aquest moment. Ni en Luis Enrique. Ojalà m'equivoqui, però no ho crec. Ves-te'n lluny del càncer que encara ens queda aquí.

Que et vagi be a l'United, Cesc.

cule1899

Reflexions finals sobre Bayern-Madrid

El dimarts es va veure que el traïdor de Munich és un inepte i que l'entrenador "de veritat" del millor equip de tots els temps era en Tito.
De fet, el partit és com si fos un reconeixement explícit d'en Pep cap en Tito ...
Com que no va poder ni presentar-se a Barcelona durant aquests dies pel fàstic que provocava a la familia, igual era el seu particular homenatge a distància. Ves a saber.

Tindran feina els talibans Peplovers de radios, teles e internet per justificar el que va passar. Ho intentaran de totes les maneres possibles ... però ho tenen molt difícil. Especialment amb la majoria de socis, als quals "no se'ns pot enganyar".

El partit del dimarts és un desastre de preparació tàctica i psicològica d'un equip.
Un desastre que confirma la gran cagada que ha fet el Bayern substituïnt un troç d'entrenador com Heynckes per un inepte que va de Divo com el traïdor de Munich.
Un equip que, no oblidem, fa un any era una "apisonadora" i que perd golejat com mai havia passat a la seva història davant d'un equip normalet.

Alguns ara, per intentar minimitzar la debacle, voldran cantar excel.lències d'un "majestuós" Madrid, quan el que jo he vist es un equip ben ordenat que simplement ha aprofitat les greus carències d'un inepte a la banqueta contrària.
Només fa falta fer un repàs mental dels gols clau de l'eliminatòria:

- Partit d'anada. Un contraatac en el que la banda esquerra atacant del Madrid troba una autopista i pot marcar en el que era la 1ª vegada que passava del mig del camp.
- Partit de tornada. El 0-1 i el 0-2 (el 0-3 i el 0-4 ja són anècdotes d'una eliminatòria decidida), a pilota parada. Osti tú ... El Barça te l'excusa de que pateix per alt perque els seus defenses son petits, però és que el traïdor de Munich ha fet un equip on pateixen per alt tios que són veritables "torres".

El Real humilla a Guardiola ... Cert. Amb Heynckes hagués estat impossible

Però ... joc del Madrid? Domini del Madrid? Ni un ... Ja ho havia dit alguna vegada en el seu moment, però ara ho repeteixo: el pas del temps farà veure que el que vam viure els culés durant 2008-2011 és irrepetible. Aquell domini per superioritat futbolística i control del joc (no per error del rival, tal com fan els Ancelottis, Mous i Simeones de torn) no es veurà mai més.

El Madrid pot guanyar la Champions (són megafavorits, tot i que han de jugar amb un equip que encara es tanca més que ells ... i sense Xabi Alonso perden el seu Busquets), però el glamour, la superioritat, el passar a la història ... no ho tenen. Fins i tot el Chelsea de Di Matteo pot guanyar una Champions puntual. O el mateix Atlético en un bon any en el que ho ha tingut tot de cara, al menys fins ara.

Això és el que ha portat a la perdició al Bayern. Volien passar a la història com el Barça 2008-2011. I aquell equip és irrepetible a la història del futbol. I, a sobre, igual que els talibans Peplovers, pensaven que la peça clau d'allò era l'inepte traïdor. Que burros ...

En aquell equip es van donar tota una sèrie de circumstàncies (els millors jugadors possibles en el seu lloc, una edat adeqüada, un 70-80% de jugadors de la pedrera titulars i amb el millor jugador de la història en els seus millors anys) que no tornarem a veure mai més.

De fet, el que més va fallar d'aquell equip, vist amb el temps, va ser precisament la banqueta ... perque quan penses que les 2 semifinals Champions que vam perdre anàvem 0-1 al camp de l'Inter a l'anada i l'inepte de la banqueta (+ puto volcán + puto Benquerença) va permetre 3 gols al contraatac ... i que amb un Chelsea amb 10 homes vam passar d'un 2-0 que ens classificava a un 2-2 ... t'en dones compte que haguéssim pogut guanyar 4 Champions seguides amb una certa tranquil.litat.

En qualsevol cas, per molt que bramin els Peplovers en el futur (ara estaran uns quants dies calladets, tant per la sodomització del dimarts com pel sentit del ridícul que deuen tenir ... "gràcies, Pep, per anar al Bayern per evitar que el Madrid guanyi la Champions", deien ... je), pels no abduïts pel que deixa amics amb càncer penjats a l'altre punta del món va ser un gran dia: un mite injust ha caigut i l'entrenador que vingui a can Barça ja no tindrà que ser comparat continuament amb ell.

Només farà falta dir: "al menys, aquest encara no ha fet el ridícul amb el Madrid tenint l'equip més potent d'Europa a les seves ordres".

S'ha fet justícia ...

cule1899

PD: gens interessat en la Final de la Copa del Rei que es juga a Lisboa el dia 24, la veritat ... La gràcia de la Champions és perdre de vista la caverna ... Probablement, ni miri el partit ...