'Jo estic en contra de les retallades, però en Mas ho està fent molt bé'. 'Jo no votaria mai un partit de dretes, però al president sí'. 'Jo no crec en els polítics, però veig que Mas no em falla'. 'Jo voto a ICV però Mas m'agrada'. Mira que arribem a posar excuses d'entrada. A justificar-nos. A allunyar-nos d'ell. Mira que ens costa dir-ho, i mira si és fàcil de fer-ho: moltes gràcies, president. Costa tant que hi tornarem: moltes, moltes gràcies president. Però moltes eh. Si pogués, i em deixessin, l'abraçaria. Tal qual ho dic: els que no el votem ens fa massa vergonya dir-ho, però Artur Mas ho està fent de perles. Brillant, el president. Això és així. I enlloc d'anar buscant excuses d'entrada a mi em resulta molt més útil explicar-me perquè li dono les gràcies al president.
Doncs perquè amb un altre no sé si hauríem arribat fins aquí. De fet, potser amb cap altre. Mira si és fort. Perquè (atenció!) es va presentar a unes eleccions amb la promesa de convocar una consulta, encara que tingués la negativa de l'estat, i ahir és el que va fer. Obeint els votants, desobeint l'estat. Molt i molt gran, el president. Perquè posa en perill la seva integritat física i perquè el deuen tenir espiat, vigilat, punxat, i cablejat per dalt i per baix. Perquè és transparent en el procés i cada pas que fa, l'explica, i molt sovint en anglès i francès. Moltes gràcies president per anar pel món i no fer el ridícul monolingüe. Perquè no ha cedit al xantatge que li fan a través de les portades i amenaces diàries. Perquè, ell també, s'enfronta a un estat poderós. Perquè a sobre, tot això, ho fa mentre el seu partit s'enfonsa. I més que s'enfonsarà després de l'aparició del vell ple de supèrbia de divendres.
Mas es pot trobar que ens ha ajudat a arribar a la independència per trobar-se amb una Catalunya on ERC mani d'entrada i una Barcelona amb Ada Colau d'alcaldessa i un capitalisme posat en qüestió i, amb sort, i molta intel·ligència, superat. Per mi, això, venint d'un alumne del Liceu Francès, i ferm partidari del capitalisme, és digne d'elogi. I no em serveix dir que és l'ANC que pressiona, que són Junqueras o les classes populars els que no deixarien fer altra cosa. No. Jo no comparteixo en absolut aquesta idea que ens presenta Mas com un home sense opció, ni voluntat, i que fa el que li diuen, pressionat per totes bandes. A mi em passa el contrari: el veig que va a totes, el president. A vegades, el que hi va més de tots ells. I per això m'entren unes ganes enormes de tornar-ho a dir: moltes gràcies, president, per l'enorme feina que fa. En el meu cas concret, jo l'he votat sempre i, obviament, el tornaré a votar. Un orgull, per altra banda, haver-ho fet. Normalment els teus polítics sempre t'acaben decebent (la impresentable roda de prensa de Vito Pujoleone el divendres és un exemple màxim), però en Mas ha estat tot el contrari. Es algú que, dia que passa, et sorprèn positivament.
Complir la seva promesa de convocar una consulta per veure que és el que vol fer el nostre poble ... en les circumstàncies i context en el que ho ha fet ... és per treure's el barret. Jo, que he patit en petitísima escala els atacs de la merda neofeixista, em puc arribar a imaginar una mica, només una mica, el que haurà passat en Mas.
I quasi be seria per dir-li: "deixa-ho còrrer, Artur. Ara que segueixin altres i descansa, que t'ho mereixes". Però seria posar-ho fàcil als antidemòcrates enemics de la llibertat ... I, sincerament, crec que el necessitem. Es quasi be imprescindible. El de l'hortet de Sant Vicenç dels Horts no està preparat per certes coses encara.
Moltes gràcies, President. Ahir vas passar a la història, cosa que et mereixies.
Diuen que cada poble te els polítics que es mereixen. Doncs està clar que ara som un gran poble ... Ves amb compte, que ara ve quan t'amenaçaran de veritat ...
cule1899
