Ahir era dels pocs que pensava en una possible remontada. Ho pensava per una combinació de motius que ... un no es va produïr i l'altra sí.
El que no es van produïr: veient com havíem jugat el dissabte passat, pensava en un gran partit on Messi i Neymar farien el partit de la seva vida, picats en el seu orgull. I ni vam fer un gran partit (de fet, es fa difícil explicar com vam fer 6 gols amb la merda de partit que vam fer, treient el final, clar) i Messi va tenir un dels seus dies espessos.
El qe sí es va produïr es que sabia que tant el PSG com el seu entrenador, Emery, es cagarien les calces si el partit es complicava. I així va passar. El seu plantejament (si surten amb el 0-0 com amb el 3-0 no hi ha partit), la cagalera final ... Això ho preveia, però en un altre guió de partit.
El partit en sí és una bogeria. Es difícil d'explicar. A la 1ª part fem dos gols en les dues úniques ocasions que recordo entre els 3 pals. I dir fem dos gols és generós, perque un (i mig del primer) se'l fan ells. Un 2-0 que era el resultat somiat a la mitja part. Vius, i si fas el 3-0, poses el canguelo als altres.
I el canguelo ve molt ràpid. O tindria que haver vingut molt ràpid. Als pocs minuts de la 2ª part, un dels penals més tontos que he vist mai posa el 3-0 en el marcador. I allà Luis Enrique s'equivoca. Has de fer un canvi per passar del 3-4-3 al 4-3-3, perque el suicidi de 3 defenses amb Masche de lateral (per cert, què gran Umtiti a l'altre lateral) ja no era necessari. Només has de fer 1 gol en tota una segona part per igualar. En canvi, si ells marquen n'has de fer 3. Has de jugar amb l'angoixa d'un equip inexpert al que saps que ara s'ha d'obrir i que si els hi fas el 4rt s'enfonsaran.
I els errors es paguen. El PSG, obligat, comença a treure's el canguelo i es troba autopistes en defensa. A sobre, ara te al Di Maria al camp. Ve un pal que quasi és el 3-1 i al final el 3-1, amb només 25 minuts pel davant. Un gol que és molt més que "un jarro de agua fría". Era com si tots els demèntors que surten a Harry Potter haguessin vingut de cop i ens haguessin xuclat a tots els que estàvem allà ... tota la nostra alegria, tota la nostra esperança, tota la nostra il.lusió. Va haver-hi gent que va marxar (pobres ...) i els que ens vam quedar ho vam fer més per recompensar l'esforç d'un equip que pagava el desastre de París que no pas per la confiança en una remontada sense temps.
Anaven passant els minuts i res. Era com el comte enrera d'algú que sap que ha de morir aviat. Els últims moments ... i ves per on, una falta posa el 4-1 al marcador. Però bah ... encara que fa gràcia haver arribat al 4, penses "massa tard".
Però quan arriba el penal del possible 5-1, comença un joc d'emocions brutal concentrats en molt poc temps: algú que estava mort, que havia perdut esperança, ressucita (després de patir al veure al Neymar fent allò que fa abans de tirar els penals). Gol cridat amb molta més emoció ... i gent que ja no s'asseu per veure el final del partit.
Jo encara pensava: "collons, això és el Barça. Fotarem 5-1 i quedarem eliminats. Casum l'olla", pero be ... som-hi. I quan en la última jugada? (ja no savia quan de temps portàvem de descompte i només esperava el xiulet de l'àrbitre) fem el golàs del 6-1 ... doncs és difícil explicar els sentiments dels que estàvem allà ... Bogeria és poc.
Només dir dues coses: mai se m'havien escapat les llàgrimes per un gol al Camp Nou i pensava que mai sentiria quelcom més fort que el que vaig sentir amb el gol d'Iniesta a Stamford Bridge.
Fa 40 anys que vaig al Camp Nou. No l'he vist mai com ahir, ni amb l'època "dorada". Suposo que perquè sabem que ara ja no som tan forts i els jugadors ens necessiten més. I mai he sentit el que vaig sentir ahir al final del partit. I crec que mai més ho sentiré. I la clau és el 3-1. Estàvem morts i gràcies no sé a què vam remontar. Potser gràcies a "l'esperit del Joanet". Sí, devia ser això ... Fins i tot va posseïr al nostre petitó, que desgraciadament se'ns fa gran ...
Quin dia, culés ... Felicitats a tots ... I es fa difícil pensar que no guanyarem aquesta Champions.
Visca el Barça !!!
cule1899
