Rival: Real Sociedad de Fútbol

Si el Cid Campeador va fer la gesta de guanyar una batalla després de mort (o això diu la llegenda) la Real Sociedad va fer la gesta de guanyar una Copa del Rei abans de ser fundada.

Veiem-ho: el 1904 es va fundar a Donosti un tal San Sebastián Recreation Club, d'activitats poliesportives, entre les que hi havia una secció de futbol que va participar a la Copa del Rei de 1905, la competició més important d'aquella primera època. Per baralles internes, aquesta secció es va separar el 1908 per fundar el San Sebastián Foot-ball Club, que no va poder jugar la Copa perquè exigien una antiguitat mínima d'un any als clubs participants. Aleshores va recórrer a l'argúcia de presentar-s'hi com Club Ciclista de San Sebastián, un club amic d'antiguitat suficient. Amb aquest nom va guanyar la Copa del Rei de 1909.

La flamant “Erreala” va néixer amb un caràcter fort, amb protagonisme a tots els merders dels convulsos primers anys del futbol hispànic. Fem-hi una ullada:

El 1910 va promoure una Copa alternativa amb el Madrid FC i l'Athletic Club, però la Real la va jugar amb el nom de Vasconia Sporting Club.

El 1911 va impugnar el resultat del primer partit de Copa, perquè l'Athletic havia alineat dos jugadors anglesos que no complien el requeriment federatiu de residir a Espanya des de dos anys abans. Com que no li van fer cas, la Real i altres equips es van retirar sense jugar.

EL 1913 va tornar a haver-hi dues Copes rivals: l'organitzada per la FECF i la de la cismàtica Unión Española de Clubs, de la que formava part també el Barça.

El 1914, el public donostiarra va envair el camp en reacció a la duresa amb que jugava el Racing d'Irún. La Real es va negar a jugar la repetició del partit i es va retirar de l'edició següent del campionat regional.

Va jugar el campionat de 1915, però es va negar a jugar el partit decisiu pel títol en el camp de la Real Unión de Irún. La Federación Norte va expulsar la Real Sociedad i la va deixar en blanc durant la temporada 1916-17.

El 1918 van ser tant la Real Sociedad com l'Athletic els que es van negar a jugar la repetició d'un partit suspès.

Deixem-ho aquí. “Son vascos, joder”.

Per comprensibles raons culturals i polítiques, la Real Sociedad i el Barça s'han tingut una simpatia mútua tan antiga com els dos clubs. Tot i això, el Barça ha estat la tradicional bèstia negra dels donostiarres a les eliminatòries de Copa. La més famosa va ser la triple final jugada a Santander el 1928 amb els Jocs Olímpics d'Amsterdam entremig. El poeta Rafael Alberti la va celebrar amb una “Oda a Platko”, el gran porter barcelonista, i un joveníssim Gabriel Celaya va replicar amb una “Contraoda del poeta de la Real Sociedad” on afirmava líricament que Alberti hauria hagut de celebrar les gràcies de l'àrbitre i no les de Franz Platko.

Ni el mar, que frente a ti saltaba sin poder defenderte.

Ni la lluvia. Ni el viento, que era el que más rugía.

Ni el mar, ni el viento, Platko,

rubio Platko de sangre,

guardameta en el polvo,

pararrayos.

(Alberti)

Y recuerdo también nuestra triple derrota

en aquellos partidos frente al Barcelona


que si nos ganó, no fue gracias a Platko


sino por diez penaltis claros que nos robaron.

(Celaya)

Proto-villarato, ja ho veieu, i a la ploma de dos dels poetes més destacats de la Generación del 27 i la Generación de la Posguerra.

En canvi, les rivalitats de la Real han estat màximes amb els seus veïns, primer amb els equips d'Irún (Racing, Real Unión...) i després amb l'Athletic. Als derbis, els eusko-jugadors sempre surten al camp duent entre tots una gran ikurriña, però entre derbis es roben jugadors i se la foten tant com poden.

El caràcter fort de la Real ha tornat a aparèixer últimament en les convulsions de la presidència. A les eleccions del 2005, Miguel Fuentes va guanyar amb el vot de la majoria de les accions però no de la majoria dels accionistes, que preferia Miguel Santos. Va haver de dimitir un any més tard, deixant en el càrrec María de la Peña per evitar la pujada de Santos. Després del descens a Segona, M de la Peña va plegar i Iñaki Badiola va ser elegit amb majoria clara, ara sí. Però va haver de declarar el club en Junta de Creditors i la candidatura de Jokin Aperribay, presentada hores abans de la votació, va desbancar Badiola.

Al costat de les hòsties basques, tot allò de Laporta i Rosell són reverències versallesques i jocs florals.

La Real ha guanyat dues úniques lligues, i d'una tacada. La primera va ser el 1981, al minut 90 del partit final, quan Jesús María Zamora va rematar entre el fang un misto de Górriz i va aconseguir l'empat amb l'Sporting i el títol de Lliga, avortant en sec la festa que ja celebrava l'afició madridista a les grades de Valladolid, convençuda de l'obtenció del campionat.

L'any següent, els donostiarres van haver d'esperar també a l'últim partit. Dos gols (Zamora i López Ufarte) van vèncer l'Athletic d'un jove Zubizarreta, mentre el rival, el Barça, fallava empatant a casa amb el Betis.

L'entrenador actual de la Real és el normand Philippe Montagnier, que havia jugat a l'Olympique de Marseille (2000-02) i el Girondins de Bordeaux (2002´05) i havia destacat com a entrenador dirigint el Valenciennes el 2009-11. Els seus equips juguen un 4-3-3 poc especulatiu, basat en la possessió de la pilota. No ha aconseguit un recolzament unànime de l'afició donostiarra ni una regularitat de resultats de l'equip.

L'estadi històric de la Real Sociedad ha estat el d'Atotxa, petit i intens. Des de 1993, juga al massa ample nou estadi municipal d'Anoeta.

Per la coincidència del nom, molts el confonen amb el vell frontó d'Anoeta, el lloc on, el setembre de 1970, Joseba Elosegui, que més tard seria senador basc, es va prendre foc abans de deixar-se caure cremant des de la tribuna a prop del dictador Francisco Franco, que presenciava la partida, mentre cridava “Gora Euskadi Askatuta”. (“Quería llevar aquel fuego que destruyó Gernika a la vista de quién lo provocó”).

Als dies següents, ràdio macuto afirmava que Madrid havia decretat el canvi de nom del frontó d'Anoeta per “Ano del Caudillo”.

I fem un repàs a l'anecdotari de la “Erreala”:

Tot i fer d'equip ascensor durant llargues temporades, la Real Sociedad és un dels nou únics equips que mai no han baixat de segona divisió.

El seu àlies de txuri-urdin, que tant intriga als seguidors del futbol espanyol, vol dir en basc, simplement, blanc-i-blau, els colors de la samarreta donostiarra.

Va ser la Real qui va introduir a Espanya la tàctica WM, que va causar furor durant alguns anys. La tàctica WM havia estat inventada per l'entrenador Herbert Chapman a l'Arsenal dels anys 20, i va ser Benito Díaz qui la va introduir a la península la temporada 1946-47.

La visita de la Real al camp del València, en l'eliminatòria de Copa de 1948, va deixar l'equip basc a l'UVI, ja que molts jugadors van contraure unes febres de malta virulentes que van provocar llargues baixes i, fins i tot, la retirada de la professió d'algun jugador.

La Real té (fins que aviat li tregui el Barça) el rècord de 38 partits seguits sense perdre, aconseguit a cavall de les temporades 78-79 i 79-80.

Aurrera mutilak / aurrera gipuzkoa / aurrera txuri urdinak

(Endavant xicots, / endavant Guipúscoa / endavant blanc-i-blaus)

I tanmateix, amics

ZYXavier